• Imprimir

Contra la dispersió

Francesc Torralba / Filòsof i teòleg. Director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull

GUILLEM CIFRÉ

E ls savis grecs afirmen que la dispersió és l'origen de tots els mals. Alguns savis espirituals consideren que de la incontinència verbal provenen tots els problemes. Probablement és ben cert que si aprenguéssim a callar més, molts conflictes familiars i laborals s'esvairien, però mossegar-se la llengua és difícil en certes circumstàncies i resistir a la dispersió encara més.

DEL QUE NO HI HA DUBTE ÉS QUE LA DISPERSIÓ causa greus estralls en el procés educatiu d'una persona. No em refereixo solament a la dispersió de missatges o d'activitats, sinó a la dispersió emocional. Cada cop és més difícil trobar un estudiant capaç de concentrar-se davant d'un text, de seguir el fil d'un discurs oral, de poder exposar sintèticament les idees d'un assaig, de contemplar atentament una obra d'art o de fruir d'una bella escultura. La dispersió avança de manera galopant i afecta greument els processos de concentració. Els professors constatem diàriament com decreix la capacitat d'atenció, de reflexió i de meditació. El ritme accelerat dels adults es contagia als menuts i també projectem en ells la nostra hiperactivitat. Això, naturalment, té efectes negatius en el rendiment escolar, efectes que es poden constatar clarament en el preocupant i creixent fracàs escolar.

LA QÜESTIÓ, PERÒ, NO ÉS DE FÀCIL SOLUCIÓ, perquè no podem enclaustrar la canalla, ni aïllar-la d'un món saturat de missatges de tot tipus. Podem, això sí, filtrar, seleccionar i oxigenar la seva vida diària. Ningú no nega que les noves tecnologies de la informació i de la comunicació comportin un progrés en els processos d'aprenentatge i en la didàctica, però hauríem de començar a veure la colossal pèrdua de temps que també comporten i com fan incrementar la dispersió mental i emocional.

ELS ADOLESCENTS DEL NOSTRE PAÍS ARRIBEN tard a casa, després d'una cursa d'activitats extraescolars. Quan arriben a la llar, no hi ha ningú. Es connecten al Messenger. Si no tens Facebook, quedes marginat del grup. Es socialitzen, cada cop més, a través del tercer entorn. Les seves cambres estan farcides de fotografies d'ídols musicals i esportius i, mentre estan connectats a la xarxa, responen missatges del mòbil. No es tracta de convertir la cambra d'un adolescent en un cel·la monàstica, però l'allau d'interferències que hi ha dins l'habitació fa immensament difícil l'àrida tasca de concentrar-se i d'estudiar. Aquí no s'hi val a imputar la responsabilitat a les administracions, ni als mestres, ni als mitjans de comunicació de masses, tampoc als ordinadors. Només una pedagogia dels límits i de la contenció pot fer possible el treball de la concentració, clau per al creixement intel·lectual. Només així poden assolir hàbits d'estudi que donin bons resultats a llarg termini.

LA CULTURA DEL ZÀPING, LA NAVEGACIÓ per la xarxa sense control ni brúixola és, per a ells, una experiència d'èxtasi, però porta associada una immensa pèrdua de temps. No podem permetre'ns el luxe de dilapidar el futur talent d'aquesta manera, ni practicar la deixadesa. Els mestres ho agrairan, però també els nostres fills i, finalment, tot el país.

CONTRA LA DISPERSIÓ MENTAL I EMOCIONAL, cal apostar per la concentració. Contra l'orgia de missatges i la saturació d'imatges, cal un accés limitat i acostumar els joves a l'estudi. La repetició és la mare de l'estudi, però la repetició els cansa i cerquen noves finestres per entretenir-se. Sempre ha fatigat, però, repetir, però només repetint s'aprèn. Ningú no aprèn a escriure correctament si no s'hi exerceix una vegada i una altra. Ni a nedar, ni a tocar el violí. Cal trencar el tòpic de l'educació com a diversió i entreteniment. Fins que una idea, un hàbit o una virtut no queda assentada en l'ànima, cal reiterar-la una vegada i una altra. Només buidant-los del que és irrellevant, podem fer-los receptius al que és essencial.