• Imprimir

Religió i ciberespai

Jean-François Mayer / Institut Religioscope, Friburg (Suïssa)

DANIEL BOADA

La revolució d'internet marca l'existència dels habitants del món industrialitzat: quan es va fundar el Centre Unesco de Catalunya fa vint-i-cinc anys, els nostres mitjans de comunicació i de treball eren força diferents dels que tenim avui. Internet ha estat un dels factors crucials de l'evolució que s'ha esdevingut des d'aleshores.

LA XARXA INTERNET S'ESTÀ CONVERTINT en un nou espai per a les religions. Internet permet comunicar instantàniament amb una audiència planetària sense passar pel canal dels diaris o de les cadenes de ràdio i de televisió: el mitjà internet ens transforma a tots i cadascun de nosaltres en productors potencials d'informació. Fins i tot moviments religiosos amb efectius modestos difonen el seu missatge fàcilment i amb rapidesa -sempre que els eventuals lectors els trobin entre els milions de llocs web existents. No és casualitat que grups que no tenen accés als aparells i a les institucions de les grans religions sovint hagin estat els primers a descobrir els avantatges d'internet.

INTERNET TAMBÉ PERMET ARRIBAR fins a persones en cerca d'espiritualitat gràcies a l'anonimat que brinda la comunicació en línia: totes les tradicions religioses disposen de llocs web d'assessorament en línia i de consultori per respondre a les preguntes dels internautes. Els cyberfatwas, cada vegada més populars al món musulmà, en són un exemple. Tanmateix no deixa de ser qüestionable aquest mode de comunicació descontextualitzat, i és que la persona que pregunta i la que respon poden viure en àrees molt allunyades no tan sols des d'un punt de vista geogràfic.

GRÀCIES A INTERNET, A MÉS, ES CREEN nous lligams, que no substitueixen les formes de socialització religiosa existent, tot i que se n'hi afegeixen: només cal pensar en els grups de pregària en línia o en els monestirs que proposen als visitants del seu lloc web deixar-hi una intenció de pregària. Internet provoca fins i tot nous tipus de relacions comunitàries: en un entorn marcat per la mobilitat creixent, la comunitat en línia podria esdevenir en algun cas, i no deixa de ser paradoxal, el punt de referència estable.

EL DESENVOLUPAMENT D'INTERNET pressiona les religions. En el si d'una tradició, permet que els corrents s'organitzin per afinitats tot ignorant les barreres geogràfiques, a través de llocs i xarxes socials en línia (com ara Facebook, per exemple), fora de tota estructura jeràrquica. A França, els partidaris de la celebració de la missa segons el ritu tridentí (preconciliar) s'han associat molt eficaçment per constituir-se en lobby en línia. Internet té conseqüències per a les relacions d'autoritat en els grups religiosos, a banda de propiciar l'emergència d'actors religiosos independents a través de fòrums i de blogs.

INTERNET REPRESENTA ALGUNA COSA MÉS que una extensió dels mitjans clàssics i inaugura noves formes de comunicar. Avui dia, qualsevol periodista comença qualsevol investigació fent una cerca a través d'un servidor. La classificació dels motors de cerca barreja webs oficials i altres punts de vista. No n'hi ha prou de tenir una pàgina web: ha de ser atractiva i ha de presentar un missatge convincent i actualitzat permanentment, que faci servir un vocabulari no exclusivament adreçat als fidels.

EN UN ESTADI MÉS AVANÇAT ES PODRIEN desenvolupar noves pràctiques religioses en línia. Si bé ja hi ha formes de culte en línia, tanmateix no deixen de ser rèpliques virtuals de pràctiques clàssiques, com és el cas de les webcams plantades en un altar d'església per venerar el sant sagrament en línia, o de les imatges de divinitats hindús a les quals el fidel ret homenatge manipulant llànties, encens i fruites (virtuals) amb l'ajuda del ratolí. Internet no ha transformat les religions, però no es pot ignorar que les tecnologies tenen un impacte sobre els creients -és a dir, sobre les creences.