• Imprimir
• Enviar

Bústia

L'OCAB fa 60 anys

L'Orquestra de Cambra d'Acordions de Barcelona (OCAB) celebra el mes de juny a l'Auditori el seu 60è aniversari. Va ser creada el 1949 per Pepita Sellés i actualment la dirigeix la seva filla Pepita Perelló. Els inicis no van ser gens fàcils, tant per l'època com perquè l'acordió no ha estat considerat, a vegades pels mateixos músics. Jo ja fa 36 anys que en formo part i, com a acordionista, ser a l'OCAB m'ha permès interpretar obres de músics com Mozart, Beethoven, Mússorgski, Verdi o Albéniz entre d'altres, a més de conèixer repertori de Morera o Serra. Si una cosa he trobat a faltar en tots aquests anys, ha estat una més gran implicació en la vida cultural de Barcelona. A vegades formem part de les festes de la Mercè i d'altres actes musicals de la nostra ciutat, però tenint en compte que portem el nom de Barcelona i que hem arribat tan lluny com a Sibèria, potser ens mereixeríem ser una mica més coneguts. Un homenatge i record per a tots els companys i companyes que han passat per l'orquestra i, també, per a les nostres famílies, que deixen que compaginem aquesta afició a la música tots els dimecres i divendres de 10 a 12 de la nit. Per molts anys!

Begoña Compañón Reyero

Barcelona

Amb el Papa

ICV ha presentat una iniciativa al Congrés de Diputats per reprovar públicament les declaracions del papa Benet XVI sobre la sida. I jo em pregunto: quin sentit té que un Parlament aprovi o condemni el magisteri d'un líder religiós? ¿No és l'Estat espanyol aconfessional (article 16 de la Constitució espanyola) i respectuós amb la llibertat d'expressió (article 20 CE)? El Papa va expressar de la millor manera possible el que opinem milions de ciutadans: el preservatiu no és el mitjà més eficaç per a la lluita contra la sida. Tinc 22 anys i desitjo un futur on els nostres representants polítics es preocupin de fer front a problemes com la sida d'una manera honesta i sincera, ben al contrari de com s'està fent des de fa anys: regalant condons, fomentant la promiscuïtat i fent demagògia contra les veus que reclamen responsabilitat.

Joan Parent

Olesa de Montserrat

Ja comencem

En aquest mateix diari, des fa temps es parla de la desmotivació i desencís de molta gent decebuda dels seus respectius referents polítics. Molts articulistes parlen de nous moviments que apostin per trencar els esquemes que en els darrers dotze anys marquen el panorama polític català. Ara que Joan Carretero i el seu Reagrupament fan un pas endavant, ja surten veus que declaren que la divisió afavorirà les forces nacionals (ja sabem de qui parlo). A les veus que denuncien el Reagrupament i els altres moviments que, com aquest, parlen clar i sense embuts, vull dir-los que els professionals de la política han tingut més de 30 anys de temps i jo estic cansat de perdre llençols a cada bugada, del peix al cove, de mans netes, de pragmatisme, de l'avui no toca, d'apostes estratègiques, de despatxos oficials, de reposapeus, de cases grans, petites i mitjanes i d'un munt de maniobres que distreuen la gent. Les utopies deixen de ser-ho quan hi treballes, i penso que Reagrupament hi treballa i hi treballarà.

Francesc Martí i Montalt

Barcelona

Porters de discoteca

No sóc una persona que acostumi a anar a discoteques, però de tant en tant hi vaig amb motiu de l'aniversari d'algun amic. El cap de setmana va tornar a passar el més freqüent: després de vestir-nos de vint-i-un botons, desplaçar-nos a l'altra punta de la ciutat i fer més de mitja hora de cua, el porter, sense dir ni una paraula, ens barra el pas. N'estic fart, de tenir la impressió d'entrar en un procés de selecció, d'anar impol·lut i amb la millor actitud perquè, al final, amb el pretext de "no sou habituals" ens quedem al carrer. ¿És que aquests empleats no passen una selecció de personal? Perquè si els empresaris de l'oci nocturn es preocupessin de la imatge del seu negoci el més lògic seria tenir algú amb una actitud agradable i bona educació abans que una massa de músculs amb cara de pocs amics. Al cap i a la fi és un negoci com qualsevol altre i si el client no se sent satisfet, el més probable és que no hi torni.

Gilbert Cutando

Sant Adrià de Besòs

On farà l'ESO el meu fill?

A la Garrotxa hi ha tres centres públics de secundària, tots a Olot. Cada escola està adscrita a un IES. Aquest any les preinscripcions per a secundària han estat: IES Montsacopa, 90 demandes; IES Garrotxa, 90 demandes, i IES Bosc de la Coma, 107 demandes. Dissortadament, els dos primers tenen 4 línies (120 alumnes) i el darrer 3 línies (90 alumnes). Hi ha sis alumnes del CEIP Verntallat, alguns més del CEIP Malagrida i altres del CEIP Sant Roc que queden fora, i potser viuen al costat de l'IES Bosc de la Coma! Estem preocupats. Fa un any vam demanar al nostre fill un vot de confiança per anar a viure a la Vall d'en Bas. Hi va fer nous amics, amigues, vivències... No li puc exigir més al meu fill, és un dels sis que s'han quedat fora pel sorteig! Sr. conseller, Sr. director territorial, Sr. director de zona: facin que els números quadrin, siguin generosos, que Olot-Garrotxa tingui 12 línies de primer d'ESO (amb això s'acaba el problema!) o redistribueixin les línies d'ESO: tots i totes els estarem agraïts.

Pep Batalla i Marty

Vall d'en Bas