• Imprimir

EN SÍNTESI

Diu Carretero

Marçal Sintes / m.sintes@hotmail.com

Relectura de l'entrevista a Joan Carretero de diumenge en aquest diari. Amb l'exconseller i metge de Puigcerdà hi estic d'acord en una colla de coses, però en d'altres, fonamentals, no. Primer, allò en què em penso que té raó. Té raó en assenyalar que el govern tripartit, en la meva opinió en especial el segon, és difícilment justificable per a un partit com ERC, que es proclama independentista (i, per tant, que és nacionalista o catalanista). També en té en denunciar l'intent sostingut per situar en primer pla la divisió entre esquerres i dretes, intent ni innocu ni innocent quan estem parlant d'un país sense Estat o amb un Estat que li és advers, com és el nostre cas. Que la cúpula d'Esquerra hagi comprat -i distribueixi- aquesta mercaderia, i consideri l'eix entre esquerres i dretes més determinant que el d'adscripció nacional, resulta extraordinari. L'encerta igualment en reclamar, tot queixant-se dels independentistes vergonyants, "de boca petita", que la gent es comprometi, que s'impliqui en política, que "s'hi apunti, que pagui, que col·labori". Al meu parer, en canvi, s'equivoca en dues qüestions que, com deia, em semblen fonamentals. La primera, en posar molt l'èmfasi en el sentiment. La política que es fa només des del sentiment i per al sentiment sol portar al desastre, si no a la tragèdia. En segon lloc, no comparteixo la proposta de classificar els catalans en dues categories, això és, unionistes i independentistes. Una aproximació d'aquestes característiques no contribuiria a la suma, sinó que provocaria tensions i divisions, i tampoc no resultaria eficaç, tot al contrari, per a l'objectiu principalíssim del mateix Carretero, la independència de Catalunya.