La informació de l'AVUI del 24 d'abril que el govern ha encarregat un estudi per resoldre la falta de vies a les línies de ferrocarril d'accés a Barcelona és una magnífica notícia que corregeix desídies anteriors. Voldria fer, però, un prec urgentíssim: que es modifiquin les dues entrades nord de la Sagrera, per posar quatre vies de Rodalies a l'entrada de la de Mataró i quatre més a la de Montcada. Si no es fa ara, és molt difícil que el resultat de l'estudi pugui acabar materialitzant-se. Quant als accessos a Sants, recordo que l'accés de Madrid-Chamartín a l'aeroport de Barajas es construeix amb una via doble independent, separada de les altres Rodalies. Al revés del que s'ha fet aquí i sembla que es vol continuar, encaixant en una única via doble el trànsit de l'aeroport i el de Castelldefels i Vilanova.
Lluís Batlle
Girona
Qui no surt als mitjans de comunicació pot tenir la sensació que no existeix, i potser ha passat una cosa així amb la medalla als companys dels Mossos d'Esquadra per una actuació, l'agost passat, de la qual es va fer ressò l'AVUI, quan el pare d'un nadó de mesos amenaçava la criatura amb un ganivet al mig del carrer. Després de felicitar i retre un gest d'admiració a tots els cossos i forces de seguretat que treballen en silenci pel benestar de la societat, permetin-me un homenatge als ciutadans que aquella nit van col·laborar. Els fets van ser els següents (veïns i alguna regidora en poden donar fe). Així que aquell home va sortir al carrer amenaçant el seu fill amb un ganivet, va aparèixer una patrulla de la policia local que va realitzar una primera intervenció per calmar els ànims i analitzar la situació per part d'un caporal del cos. La situació, d'altíssima tensió, va fer necessari que un agent apropés un biberó al pare, ja que el nadó no parava de plorar. Per guanyar temps i la confiança de l'home, un altre agent va anar a buscar la mare, que, mantenint una distància prudent, va iniciar una conversa amb el seu marit. L'home només volia parlar amb agents de la policia local, per descomptat desarmats. El caporal dels Mossos, també desarmat, va realitzar un tasca admirable de continuïtat en la mediació, com la que havia realitzar el seu company caporal de la policia local. Em sento honorat d'haver donat la mà al caporal dels Mossos aquella nit per una resolució i un final feliços. La policia local també existeix, fins i tot quan no rep medalles.
J. García
Llinars del Vallès
Al suplement Cultura de l'AVUI del 2 de maig, Màrius Serra ens parla de la seva trobada a Sant Feliu de Llobregat, i en algunes altres poblacions de la comarca, del mot ensolir, que no existeix als diccionaris. Això mateix li va passar a l'historiador professor Ferran Soldevila en una classe a l'Escola de Bibliotecàries (curs 1937-1938) quan una alumna, sanfeliuenca, va deixar escapar una exclamació de queixa i es va disculpar dient que "s'havia ensolit el dit" en tancar el calaix. El senyor Soldevila li va fer repetir la paraula, per ell desconeguda, i es va iniciar una llarga conversa sobre aquell mot. Vam acabar considerant-lo un defecte de pronúncia que, pel seu sentit, podria ser la deformació del mot assolir, que pot significar atrapar, arribar agafar, etc. La limitada extensió del seu ús pot ser causada per la dispersió d'un nucli local que contagia aquest defecte de dicció al seu entorn en una època sense escolarització, com els segles passats. Ho deixarem així? Gràcies, senyor Serra, pel seu interès i per recordar-me aquell temps d'estudi.
Joana Raspall
Sant Feliu de Llobregat
Un equip d'arqueòlegs està desenterrant les restes d'una casa de la Baixa Edat Mitjana que s'ha trobat al subsòl de l'Ajuntament de Barcelona a la plaça de Sant Jaume (AVUI, 29/04/09). No és la primera vegada que es descobreixen al subsòl de la plaça de Sant Jaume vestigis arqueològics del màxim interès. Només cal recordar que fa poc a l'edifici de la Generalitat del carrer Sant Honorat s'hi descobrí l'entrada al fòrum romà, quan s'hi feien obres per construir un pàrquing subterrani. Però no es publicità si aquestes restes de l'antiga Bàrcino s'han conservat ni si són visitables. És una llàstima el poc interès per recuperar el fòrum romà, que és al subsòl de la plaça de Sant Jaume, prop del temple d'August del carrer Paradís, a l'edifici del Centre Excursionista de Catalunya.
Jordi Pausas
París
Sobre l'escrit d'Isidre Clapés (AVUI, 16/04/09), permeteu-me d'afegir un breu comentari: Margarida Xirgu, il·lustre actriu, estimada i admirada per Federico García-Lorca, Salvador Dalí i d'altres, va ser una víctima innocent de la rancúnia i enveja espanyoles per ser dona, catalana, intel·ligent i patriota. I va ser un miserable feixista, César González Ruano, que es va acarnissar amb la Xirgu i va fer mans i mànigues per impedir-li el retorn a la pàtria després de la desfeta del 1939, obligant-la a morir exiliada. Aquest Sr. González, intel·lectual mediocre amb ínfules de poeta, va dedicar uns versos ben carrinclons a la vila de Sitges, on un ajuntament feixista el va immortalitzar en un petit monument que encara es pot veure al passeig.
Oriol Izard
Sant Joan Despí
Dilluns, 14 de juny del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 |