• Imprimir

La llei del silenci

Bernat Dedéu

Llegeixo El silenci, primera novel·la de Gaspar Hernàndez, premi Josep Pla. La decepció literària i moral és majúscula. Per si els membres del jurat no ho recorden, el Pla és un premi que recorda el nostre millor prosista. No crec que aquest pretès nivell d'excel·lència s'ajusti a un llibre tan mediocre, d'una cursileria espaterrant (admirin frases de cosmologia docta com ara "La consciència és com el cel, i els pensaments i les emocions són núvols que la travessen, és a dir, no són substancials", p. 62), nodrit de frases objectivament errònies ("Descartes, per a qui l'única font de coneixement era la ment", p. 41). Un jurat, per cert, al qual haurien d'haver obsequiat amb un pitet abans de llegir el llibre; un dels seus membres, l'excel·lent escriptor i mandarí cultural Baltasar Porcel, hi és citat manta vegada, en frases on el seu nom és tan necessari com a "mentre em buscava algun títol sobre la curació de la ment com aquell qui busca un llibre de Baltasar Porcel -en tenien a l'aparador-", p. 37. Que ningú no s'erri; no discuteixo el tema d'aquest llibre, sinó la llista de tòpics que ens encoloma sobre els processos curatius (de fet, l'autor fins i tot es permet fer d'home anunci; "Et vaig donar les gràcies de nou i em vaig asseure a terra, damunt uns coixins enormes -de la botiga Natura-"; p. 88), així com la indiscreció d'algun comentari més que personal (a Alícia Sánchez Camacho li faran mal les costelles; p. 72). Unes nimietats incomprensiblement tolerades per agents de l'excel·lència com ara Sebastià Alzamora o Sam Abrams. Aquesta és la higiene moral que ens havíeu de portar, estimats unstoppables? I els crítics aparentment objectius, com Guillamon, per què callen? Han llegit el mateix que jo? O estan posseïts per un càncer incurable, anomenat la llei del silenci? bernatdedeu@gmail.com