• Imprimir

UNA BREU HISTÒRIA: DELS PAPIRS ALS LLIBRES I ELS FORMATS DIGITALS

Els suports de la informació

Umberto Eco / Escriptor i filòsof

Un dels temes de què es va parlar fa pocs dies, en la clausura d'un taller per a llibreters celebrat a Venècia, va ser la fugacitat dels suports de la informació. Per emmagatzemar informació s'han utilitzat suports diversos, com ara les esteles, les tauletes d'argila, els papirs, el pergamí i, evidentment, el llibre imprès. Molts llibres han aconseguit sobreviure aquests últims cinc-cents anys, sobretot els exemplars fets amb paper de draps.

A MITJAN SEGLE XIX ELS FABRICANTS van començar a fer servir el paper procedent de la fusta, que té una durada màxima de setanta anys. (Agafeu diaris o llibres del període de la postguerra i veureu com se us desfan a les mans quan proveu de fullejar-los.) En conseqüència, fa temps que s'organitzen trobades per estudiar la manera de conservar els llibres que omplen les nostres biblioteques. Una de les idees més populars (tot i que és gairebé impossible aplicar-la a tots els llibres existents) és escanejar-ne totes les pàgines i traspassar-les a un suport electrònic.

PERÒ AIXÒ GENERA UN ALTRE problema: tots els suports per transferir i preservar la informació -des de les fotografies fins a les pel·lícules, des dels discos fins a les memòries USB- són més peribles que els llibres. Gairebé tothom coneix els desavantatges d'alguns dels antics suports. Per exemple, al cap d'un temps la cinta de la casset s'enreda i cal desfer l'embolic ficant un llapis als forats, tot i que moltes vegades aquests esforços no serveixen per a res. Les videocassets aviat perden color i definició, i si es fan servir massa sovint -per exemple, si algú prem constantment el botó d'avançar i el de retrocedir-, de seguida es fan malbé.

JA HA PASSAT PROU TEMPS PERQUÈ molts puguem saber el que dura un disc de vinil fins a acabar ratllat del tot. Però encara no hem tingut temps de comprovar quina és la durada d'un CD-ROM perquè, tot i que va ser aclamat com l'invent que substituiria el llibre, el van haver de retirar del mercat atès que a internet podíem accedir a aquella mateixa informació a un preu més baix. No sabem el que duraran les pel·lícules en DVD: només sabem que a vegades, si els posem massa sovint, els DVD comencen a donar proves d'un comportament erràtic. I tampoc no hem tingut temps de descobrir el que duren els disquets, ja que molt aviat van ser substituïts pels discos rígids i després pels reenregistrables, els quals es van veure reemplaçats, al seu torn, per les memòries USB.

LA DESAPARICIÓ D'AQUESTS SUPORTS antiquats va anar acompanyada de la dels ordinadors que podien llegir-los: molt poca gent té a casa un ordinador amb ranures per als disquets. Per tant, si cada dos o tres anys no transferim al nou suport totes les dades enregistrades en l'antic, perdrem per sempre aquests arxius, a menys que tinguem al soterrani una dotzena d'ordinadors obsolets, un per a cada suport desaparegut.

AIXÍ DONCS, DELS SUPORTS MECÀNICS, elèctrics o electrònics, o sabem que es deterioren ràpidament o encara no sabem quant duraran. I és probable que no ho sapiguem mai en alguns casos. A més, n'hi ha prou amb una pujada de tensió, la caiguda d'un llampec al jardí o un esdeveniment encara més trivial per desmagnetitzar gairebé qualsevol tipus de suport electrònic. Si una apagada durés més del compte, ja no podríem tornar a accedir mai més als nostres arxius. Si l'ordinador o l'e-book cau d'un cinquè pis, tinc la certesa matemàtica que perdré tota la informació, mentre que si el que cau del cinquè pis és un llibre, el màxim que li pot passar és que es desenquaderni.

ELS SUPORTS MODERNS S'HAN CREAT per difondre la informació més que no pas per conservar-la. El llibre ha estat durant molt de temps el principal instrument de difusió (penseu en el paper que va tenir la Bíblia impresa en la Reforma protestant), però també de preservació.

POT SER QUE, D'AQUÍ UNS SEGLES, quan tots els suports electrònics s'hagin desmagnetitzat, l'única manera d'accedir a la informació sobre el passat sigui la lectura d'un bon incunable. I, pel que fa als llibres moderns, els únics que sobreviuran seran els impresos en paper d'alta qualitat o en el de pH neutre que ara ofereixen molts editors.

NO SÓC UN ANTIQUAT. TINC EXEMPLARS de les principals obres mestres de la literatura universal i la història de la filosofia en un disc dur portàtil de 250 GB: és molt més còmode trobar-hi una citació de Dante o la Summa Theologica que no pas haver-se d'aixecar per agafar un volum pesant d'un prestatge massa alt. Però m'alegro que aquests llibres siguin encara a les meves prestatgeries, perquè són una garantia per al moment en què ens fallin els instruments electrònics.

© 2009 Umberto Eco

(The New York Times Syndicate)

Traducció: Lídia Fernàndez Torrell