• Imprimir

El Somorrostro no va existir

Ramon Solsona

En pocs dies he ensopegat unes quantes vegades amb la paraula Somorrostro. Primer en el 30 minuts de TV3 dedicat al barraquisme de la segona meitat del segle XX a Barcelona. Era una seqüela de l'exposició La ciutat informal que fins fa poc es va poder veure al Museu d'Història de Barcelona. Somorrostro també surt al llibre d'Andreu Farràs i Pere Cullell L'ascensor, que ressegueix la història de quinze catalans procedents de l'emigració. Un d'ells, Rafael Hinojosa, que ha estat president del Consell Econòmic i Social, hi explica què significava viure al Somorrostro.

Un cens del 1953 establia que al Somorrostro, hi vivien 1.609 famílies en 1.332 barraques. Eren barracots de totxo, fusta o llauna bastits a la platja que limitava amb la Barceloneta, sense aigua ni gas ni llum ni lavabos i que periòdicament eren abatuts pels temporals de llevant. Misèria pura. Com la que s'arrecerava als guetos de Montjuïc, el Carmel, el Turó de la Peira, Can Tunis... A la Barcelona que s'autoproclama guapa se li fa incòmode recordar on i com s'amuntegava la mà d'obra barata ahir per no haver de fixar-se en la d'avui. Però la gent viu, recorda i explica.

Una dona gran es queixava a TV3: per què la llampant Barcelona Olímpica que es va alçar on hi havia hagut el Somorrostro va ignorar olímpicament aquest nom? El Somorrostro va desaparèixer en un sol dia, el 25 de juny de 1966. Franco era de visita a Barcelona i va presidir unes maniobres navals a la platja. Els habitants del barri van ser traslladats a corre-cuita, dispersats i encabits de mala manera. Però la Barcelona democràtica sembla continuar l'emmascarament d'aquella mala vida. És un lífting molt senzill: esborres la paraula Somorrostro del nomenclàtor i, alehop! la platja superpoblada i misèrrima no ha existit mai.