• Imprimir
• Enviar

L'entrevista

"Hem fabricat el rellotge català per convenciment, no per patriotisme"

Josep Antoni Teixidó Periodista i empresari. Soci d'Horacat

Lluís Martínez

CRISTINA FORÉS

Com se li va acudir fer rellotges que donen l'hora en català?

A casa meva, els avis la deien així i a mi em costava una mica entendre'ls. A més, tenia molta afició pels rellotges digitals. Les dues coses es van sumar. Volia que la tradició de donar l'hora en català no es perdés i, a més, facilitar-ne l'aprenentatge.

Quan se li va acudir exactament la idea?

Tenia uns quinze anys. La vaig anotar en una llibreta i allà es va quedar. Però fa un parell d'anys, amb el meu soci i amic, un apassionat de les noves tecnologies, vam veure que es podia fer.

I com passa una persona del periodisme a l'empresa tecnològica?

El periodisme estrictament entès no l'he exercit gaire. Sempre m'he dedicat a la gerència i la direcció: d'empreses periodístiques, això sí. Impulsar projectes és el que més m'agrada. I sóc creatiu. El projecte del rellotge català no m'ha suposat cap trasbals.

La gent té tendència a donar l'hora calcant la fórmula del castellà...

Exactament. És un idioma molt poderós i té tendència a envair tots els terrenys.

¿Els han criticat per l'esforç de mantenir una fórmula que alguns titllen d'anacrònica?

Sí, però és una tradició d'aquí. A més, ¿oi que els anglesos diuen l'hora a la seva manera i no per això diem que és anacrònica?

El rellotge no solament dóna l'hora en català, sinó que també hi incorpora una línia de text...

Va ser una idea que se li va acudir al meu soci. D'aquesta manera no solament es dóna l'hora correctament sinó que se'n facilita l'aprenentatge, sobretot a la gent que no l'ha sentida mai o que està aprenent l'idioma.

Què va dir la gent del seu entorn quan els va explicar que faria un rellotge en català?

Quan hi ha una invenció pel mig et miren com si t'haguessis begut l'enteniment. Però quan veuen que el projecte es concreta, ja et miren diferent. Esclar que després has d'anar a la Xina.

A la Xina?

Vam haver d'anar a Hong Kong a fer la programació, la investigació i desenvolupament del rellotge perquè aquí no es podia fer.

Per què no es podia fer?

Perquè no hi ha empreses. En software hi ha tot el que vulguis, però no vam trobar cap empresa que faci xips per a rellotges. Suïssa era cara i selectiva. Només ens quedava l'opció xinesa. Vam trobar una empresa que ens ho va fer tot. El rellotge es fa allà, tot i que la nostra intenció era que es fes aquí.

Quina acollida està tenint aquest rellotge?

Excel·lent, molt bona. N'estem contents. El perfil de client ens ha sorprès. No ens esperàvem que gent de quaranta anys i més compressin per internet, i en canvi ho han fet.

S'ha de ser patriota per vendre un producte amb un mercat limitat d'entrada...

No és patriotisme. És una qüestió de naturalitat, de convenciment. Crec que TV3 o l'AVUI o el cinema en català han d'existir encara que la seva quota de mercat inicial sigui petita. I Horacat també. No m'agrada que ens diguin patriotes. Ja que existeix el fet català, fem-lo normal.

Quan temps van necessitar per fer el projecte?

Des que ens hi vam posar fins que va arribar al mercat, dos anys. La part més lenta va ser l'administrativa. I després truques a les portes. Algunes es tanquen; d'altres s'obren.

¿El rellotge el puc trobar en els grans supermercats, a les rellotgeries?

No. S'adquireix per internet, sobretot, perquè apostem per les noves tecnologies i perquè així tenim una botiga online en català: www.horacat.cat. I també hi ha algunes botigues repartides per tot el territori que també el tenen.

Pensen en algun projecte nou?

Si el negoci tira endavant projectem fer un rellotge de paret. També en agradaria fer un MP3 per a nens, que a més donés l'hora en català.

¿Vivim en un bon moment per a la innovació a Catalunya?

Crec que no. Ens omplim la boca amb jornades i conferències. Es parla que la innovació és el camí que s'ha de seguir, però després no hi ha concreció. On és el talent? Marxa als països on realment creuen en la innovació.

Què falla?

El suport de les institucions. S'ha d'establir un model econòmic. Quin model de país volem? Què vol ser Catalunya d'aquí deu anys? De què vol viure? Com ens adaptarem al futur? Què hem de fer perquè el talent no marxi? Les empreses han de venir a invertir aquí, sí. Però, què els oferim perquè ho facin? S'ha d'establir aquest model i no és fàcil. S'ha de posar fill a l'agulla.

Quina aposta hauria de fer el nostre país?

Països com Catalunya han d'apostar per la innovació i les noves tecnologies. Catalunya ha de crear per poder competir. Aquest és el futur. Ja s'ha demostrat. Els guanys de la construcció només serveixen per enredar la gana. Hem de ser singulars. Catalunya ha de ser singular en alguna cosa. ¿Ara per què ens coneixen internacionalment? Som el número 1 en alguna cosa?