• Imprimir
• Enviar

Parlar per parlar

Pilar Antillach

La tertúlia s'ha convertit en l'estrella del subgènere periodístic, ara tant de moda, que és l'entreteniment, competidor directe del periodisme. La tertúlia ha eclipsat l'entrevista, el debat i les notícies. Som un país en tertúlia permanent de dilluns a divendres i en campanya electoral, també permanent, els caps de setmana. Segueixin els informatius de qualsevol televisió i veuran que l'agenda política es conforma d'imatges idèntiques i declaracions mimètiques. La resta de la setmana, els polítics descansen i els tertulians agafen el relleu. La reiteració de cares en un discurs uniforme ha convertit la informació en un espectacle irrellevant.

Un amic periodista vol engegar una campanya per reivindicar tertulians independents, a l'estil de la de "Volem bisbes catalans". No hi estic d'acord. Ja m'està bé l'omnipresent quota político-empresarial i eclesiàstica, si cal, enfront la cada cop més nombrosa subquota d'indocumentats.

Aquesta setmana, l'entreteniment dels tertulians de la subquota (d'indocumentats) -els de la quota, prou saben el que ha passat- consistia a especular sobre si la càrrega policial contra els periodistes que cobrien les protestes anti-Bolonya responia a una premeditada venjança dels Mossos per perjudicar el conseller d'Interior, Joan Saura.

Les batalletes entre consellers i subordinats són per al públic infantil, que creu en bons i dolents. L'adult només vol saber quan de temps haurà de patir els responsables d'una policia que, com s'ha vist, no respecta els drets constitucionals. Part d'aquest públic adult pensa que la universitat és sagrada i els rectors haurien d'evitar el sacrilegi de la policia entrant-hi.