• Imprimir
• Enviar

Crisi buscada

Xavier Roig / Enginyer i escriptor. Autor de 'La dictadura de la incompetència' (La Campana) xroig.avui@gmail.com

CARLOTA BOADA

Aquesta setmana ha visitat Espanya el premi Nobel d'economia Paul Krugman. Pronostica que la crisi espanyola serà la més dura de l'Occident desenvolupat. A molts de vostès els sorprendran aquests pronòstics. Però recordin que els que anunciàvem que les coses no anaven prou bé hem hagut de patir tot tipus d'acusacions. No demanaré que se'ns reconeguin ara els mèrits. Però, com també he repetit altres cops, que no em demanin que plori. Si alguna crisi ha estat buscada, és aquesta que patim.

EL PITJOR QUE LI POT PASSAR A UN MALALT és que, durant anys, no vulgui saber què té. I que quan li agafa l'atac final, a sobre, segueixi volent ignorar la realitat. Els governants espanyols, amb el contuberni de la premsa més influent, sempre han amagat que el nostre creixement era fals. Alguns, recentment, han aprofitat l'ocasió per actuar frívolament. Recorden els 6.000 milions gastats en la famosa paga de 400 euros? Aquella que al senyor Solbes se li va escapar que era una acció electoral? Doncs aquells 6.000 milions malbaratats donarien avui per a un pla Renove de 4.000 euros que afavoriria la demanda d'1,5 milions de cotxes. Els pobres empleats del sector de l'automòbil (venedors, treballadors, etc.) que van votar Zapatero, ja saben la part de responsabilitat que tenen.

PERÒ ÉS QUE ES CONTINUEN AMAGANT factors clau que ajudarien a comprendre on som. La societat espanyola (la catalana inclosa) ha viscut per sobre de les seves possibilitats. Ens hem acostumat a viure amb els mateixos drets que un alemany o un suec, però sense el seu esforç. La mateixa pedagogia inexistent que els polítics espanyols han practicat per amagar la contribució fiscal catalana a la resta d'Espanya, també l'han emprada per amagar el dèficit fiscal que tenim amb Europa. Espanya és l'Estat de la UE que històricament més ajudes haurà rebut (122.000 milions d'euros!). Portem vint-i-tres anys vivint per sobre del que generem, amb ingressos extres que no són fruit del nostre treball directe. S'imaginen els vicis generats? Cap Estat, ni els de l'Est, ha gaudit d'aquesta injecció. Ni cap de nou en gaudirà mai. L'any 2003 les ajudes econòmiques d'Europa a Espanya van equivaler a l'1,6% del PIB. Aquestes ajudes van minvant. L'any 2007 va ser el de la davallada forta. Enguany les ajudes seran ja "només" l'equivalent al 0,6% del PIB (imaginin-se si no tinguéssim ni això!).

L'ENTRADA EN VIGOR DEL MERCAT ÚNIC, la introducció de l'euro i els tipus d'interès baixos, han fet la resta. Sense cap esforç, un mateix pis es multiplicava de preu. El patrimoni dels espanyols s'anava incrementant... sense treballar. Fantàstic! La irresponsabilitat dels que governaven, i dels individus també, ha estat fenomenal. La realitat final és que, per diverses raons, ens hem acostumat a no treballar suficient (o a no fer-ho prou bé) per cobrir el nivell de vida del que gaudim. És allò que els catalans tant critiquem a andalusos i extremenys quan parlem de dèficit fiscal. D'ençà de l'any 1999, la productivitat espanyola ha baixat un 8%, mentre l'alemanya pujava un 12% (un 20% de diferència!). Quan la Volkswagen planteja la possibilitat que potser interessi més fabricar el model Q3 d'Audi a Alemanya, no ho fa pas per fer la guitza a Seat (els de la VW no són imbècils, la Seat és una empresa 100% seva!). El dilema ve del fet que, malgrat uns salaris més elevats que els nostres, els alemanys poden produir, fins i tot, més barat.

EL PROBLEMA ESPANYOL (I CATALÀ) és molt més greu que el dels que ens envolten, perquè és, addicionalment, un problema d'actitud social. Hem d'eliminar vicis, canviar hàbits, formes, cultura del treball... I aquest procés és impactant. Quan un s'ha acostumat a la bona vida, tornar a la realitat esdevé dur. Són les conseqüències d'un problema que hem anat ignorant. Ningú més que nosaltres n'és el responsable.