• Imprimir

L'entrevista

"A Espanya, Obama seria de l'ala esquerra del PP"

David Rieff Escriptor i periodista nord-americà

Ana Alba

PERE VIRGILI

La seva mare, l'escriptora Susan Sontag, va morir de càncer el 2004. Quins motius el van moure a escriure sobre la seva malaltia i mort?

El llibre va ser una manera d'acomiadar-me de la meva mare. Vaig pensar en un llibre de Simone de Beauvoir en què recorda el [filòsof i escriptor francès] Jean-Paul Sartre, La cerimònia dels adéus, i vaig pensar que la meva mare n'havia tingut, de cerimònia, però jo no, i el llibre és aquesta cerimònia. No crec en res d'espiritual, ni que hi hagi un lloc on estigui la mare: quan et mors, s'acaba tot. Per tant, tampoc es tractava de parlar amb ella.

De quina manera va influir ella en la visió que vostè té del món?

Teníem molts interessos comuns. Però no estic tan cultivat com ella en política i història i hi ha un munt de coses que a ella li agradaven i a mi no, i viceversa, tot i que ella estava interessada en tot. Vaig néixer al si d'una família dedicada a un negoci, el negoci d'escriure, i jo volia ser escriptor. La mare era una escriptora famosa, el pare era escriptor, i quan ets fill de gent així has d'escriure coses que ells no escriguin. Suposo que per això em vaig convertir en corresponsal de guerra. Segur que la mare va influir en mi, de la mateixa manera que espero haver influït jo en ella.

La seva mare era molt crítica amb George Bush. Ara ha arribat Obama i ha creat esperances de canvi. Com veu la fascinació que ha provocat?

No crec que Obama sigui un mal tipus. Serà millor que Bush, tot i que no gaire millor en política exterior, excepte en termes d'estil. Està envoltat de liberals imperialistes en lloc de neoconservadors, i són preferibles. Obama es controla, és calmat, té estudis i cultura. Sembla honest, però el que em fascina és veure el suport que té a l'estranger. He vist a Barcelona estudiants d'esquerres i a favor de l'antiglobalització entusiastes d'Obama. Com pot ser? Obama és un polític de centre. En termes espanyols, representaria l'ala esquerra del PP! No està gaire lluny de Mariano Rajoy.

Suposo que són entusiastes d'Obama perquè pensen que serà millor que Bush...

Sí, la gent desitja molt el canvi.

Vostè ha cobert guerres com a reporter. Va ser a Bòsnia, on van morir milers de persones perquè el món va trigar molt a reaccionar. Per què el món és passiu davant tantes matances?

És molt dur ser compassiu, i més amb els estrangers. Barcelona i Zenica (Bòsnia) són a Europa, però hi ha un gran camí emocional i cultural entre elles. I imagina't amb Ruanda o Birmània! Després de la II Guerra Mundial es va dir "Mai més", però significava que mai més els alemanys matarien jueus als anys 40, no servia per a altres massacres i genocidis. A Europa és difícil imaginar una guerra ara. Si els catalans escullen la independència en referèndum, no crec que l'exèrcit espanyol tregui els tancs al carrer, però no hi ha raons per pensar que no hi haurà guerres al món. El "Mai més" és només per a Occident.

¿Està a favor de les intervencions militars "per raons humanitàries"?

Sóc un intervencionista en recuperació. Vaig estar a favor de la intervenció als 90, a Bòsnia, Ruanda i Kosovo. Encara defensaria el cas de Bòsnia, però no estic segur dels altres. La ideologia oficial d'Occident d'al·legar la defensa dels drets humans és hipòcrita i la lògica d'intervenir pels drets humans és imperial. El meu país va posar el pretext dels drets humans a l'Afganistan i a l'Iraq, i tots els Estats ho fan quan els convé. La diplomàcia sense l'habilitat de desplegar una força militar no serveix per res i molts països europeus estan reduint les seves forces. Europa es queixa dels americans, però si hi ha problemes vol que ells els resolguin.

¿Creu en institucions com el Tribunal Penal Internacional (TPI)?

No estic en contra del TPI, però no aprovo aquest tipus de justícia. Ja sabem que si jutgen algú el ficaran a la presó. Només els febles s'hi enfrontaran, cap general americà estarà mai al TPI per Guantánamo, ni cap general rus per Txetxènia ni el ministre d'Interior xinès. El TPI és només per a monstres febles.

Tothom pot ser criminal de guerra?

Sí. Adolf Eichmann, cap de la logística de la matança dels jueus a la II Guerra Mundial, era un home corrent, un buròcrata. La gent és capaç de fer molt de bé i molt de mal. En els mals temps com l'Alemanya nazi o Ruanda durant el genocidi, era relativament normal que la gent es comportés així, no fent el mal sinó donant-hi la seva conformitat.

Però costa molt d'entendre com es poden cometre atrocitats contra veïns i coneguts...

Sol passar en societats on la gent té por. Els genocidis solen ser ideats com a actes radicals d'autodefensa: l'amenaça de la gent que acabes matant és tan gran que els has de matar.

Els periodistes són testimonis d'atrocitats a les guerres. A l'Iraq van aparèixer els encastats. Quin paper ha de tenir la premsa als conflictes?

Els periodistes estan en una situació impossible. Els exèrcits s'han adonat que deixar que siguin independents és arriscat. Ara pots anar encastat, però intentar treballar pel teu compte és un problema. Jo vaig estar encastat en una unitat de l'exèrcit dels EUA a l'Iraq. La nostra posició és molt complicada. Vivim moments difícils per ser periodistes.