• Imprimir

LES FORMES DE PARTICIPACIÓ EN LA VIDA PÚBLICA ACTUAL

Democràcia 2.0

Santi Nolla / Periodista

MONTESOL

El president del Parlament, Ernest Benach, va oferir una interessant conferència als blogaires de l'Ebre sobre la informació, la deliberació i les claus de la democràcia 2.0. Al principi de la seva xerrada va comentar que l'any 2006 l'actual president dels Estats Units, Barack Obama, va escriure en el seu llibre The audacity on hope sobre la necessitat de conversa i sobre què ha de ser una democràcia 2.0: "Conversa, una democràcia deliberativa, en què tots els ciutadans han de participar en el procés de confrontació de les seves idees amb una realitat externa i persuadir els altres del seu punt de vista per crear aliances de canvi de consens".

BENACH VA FER UNA PREGUNTA DEMOLIDORA en la primera part de la seva intervenció: "Quin faristol és més important per als diputats, per als líders parlamentaris, el de dins de l'hemicicle o el de la sala de premsa?", i va afegir: "On es fan els anuncis importants? Doncs a la sala de premsa". No és estrany que les enquestes d'opinió assenyalin que més del 60% de la ciutadania està poc o gens interessada en política, en el que diuen els polítics, i insatisfeta amb el funcionament del nostre sistema democràtic. El president del Parlament comenta que existeix una massa crítica elevada i constant de rebuig al funcionament del sistema polític, cosa que suposa "una advertència, una alarma que ens recorda que la democràcia no és invulnerable, que cal tenir cura de la seva salut".

EL POLÍTIC D'ERC CREU FERMAMENT EN LA utilització de les noves eines de relació amb la ciutadania a través de les xarxes socials. El diputat blogaire José Antonio Donaire va escriure fa un dies sobre els 10 usos polítics del Facebook, la xarxa social més popular. Benach en va comentar tres: 1) El Facebook genera política fora de la política, perquè crea una enorme conversa ciutadana al marge dels canals polítics convencionals. 2) El Facebook mobilitza perquè es tracta d'una eina amb una gran capacitat de sumar voluntats, a favor o en contra de determinades ideologies o opcions polítiques, però també, i aquesta és una de les seves característiques principals, de propostes, idees, debats, polèmiques concretes, decisions, programes o fins i tot actituds. 3) El Facebook aporta transparència perquè permet el seguiment online i la retransmissió de la gestió política diària. Cal recordar que Benach és un dels polítics precursors en la utilització de les xarxes socials i un dels primers que van publicar un bloc.

EN EL SEU RELAT EXPOSA TAMBÉ QUIN POT SER el nou paper dels mitjans de comunicació en la societat de la immediatesa. "La nostra societat és la societat de la informació, de les noves tecnologies, de la revolució de les TIC, la societat digital. És a dir, avui hi ha més canals de comunicació, més eines, més possibilitats, més oferta radiofònica i televisiva, i també hi ha nous usos i noves formes de consum informatiu", va manifestar. Vivim en l'era de la immediatesa, de la multiplicitat d'impactes comunicatius i del canvi de rol de l'audiència. "És l'era de la velocitat", va apuntar Benach, conscient del fet que ara tots plegats anem molt de pressa llegint i digerint la informació i que els mitjans van molt ràpid a publicar-la.

NO OBSTANT, TAMBÉ HI HA RISCOS, MÉS RISCOS. I el president del Parlament va deixar en l'aire diverses preguntes: la velocitat de consum garanteix prou nivells de reflexió?, és una informació contrastada?, convertim en veritat rumors i especulacions?, és una informació superficial perquè expliquem els quès però no els perquès?, l'anonimat fa perdre valor a les aportacions?

ÉS EVIDENT QUE S'ESTÀ OBRINT UN NOU MÓN per a tothom. No només per als mitjans, també per als polítics i sobretot per als ciutadans. "Fer aquesta aposta per l'ús intensiu de les xarxes socials m'obliga a mostrar-me més, a fer servir eines molt innovadores i que, per tant, no tenen manual d'instruccions", explica Benach, conscient que estem "aprenent a escoltar en lloc de comunicar, perquè la política 2.0, si hagués d'associar-la amb alguna idea, potser seria aquesta: a les noves maneres de fer política, a la política 2-0, la xarxa social i les noves eines de relació amb la ciutadania serveixen per escoltar, per auscultar el pols de la ciutadania, serveixen per interactuar, per aprendre, per aprofitar el capital col·lectiu, el coneixement de la gent. Perquè en el fons del que es tracta és d'anar un pas més enllà. La política ha de ser deliberativa, col·laborativa, cal tornar el paper primordial als ciutadans, cal enganxar-los de nou a la dinàmica política, i per fer-ho, justament, cal modernitzar i obrir la política a la gent". Benach dixit.