• Imprimir
• Enviar

UN DEBAT QUE DESAPAREIX I APAREIX COM EL RIU GUADIANA

El patrimoni cultural

D. Sam Abrams / Poeta, assagista i traductor

CARME PERIS

En poc temps he sentit parlar de patrimoni cultural en tres circumstàncies diferents però ben significatives. Al principi d'un itinerari literari que una associació d'Olot va muntar per commemorar el vintè aniversari de la publicació de Fluvià, el darrer poemari de Joan Teixidor, resseguint el riu entre les fonts a la vora de la capital de la Garrotxa i la desembocadura a Sant Pere Pescador. En una taula rodona a la SGAE, una taula rodona que debatia el patrimoni teatral com a part d'una reivindicació amb majúscules de la figura i l'obra de Manuel de Pedrolo. I, finalment, en el decurs d'una sessió del cicle El meu Agustí Bartra, que acompanya una exposició de materials de la col·lecció permanent a la Biblioteca Nacional de Catalunya, quan el ponent, Lluís Solà, va declarar amb força que "el patrimoni cultural d'un país pertany a tothom i no pertany a ningú".

EL DEBAT SOBRE EL PATRIMONI CULTURAL d'aquest país és un tema que apareix i desapareix periòdicament com el llegendari riu Guadiana. Apareix amb ganes quan hi ha una qüestió puntual que reclama l'atenció, com ara els famosos papers de Salamanca o les disputades obres d'art de la Franja de Ponent. I desapareix amb molta facilitat, perquè el tema del patrimoni, ben plantejat, toca fibres molt sensibles com ara la identitat nacional de Catalunya, l'autoestima, el prestigi de la cultura catalana en la societat actual i la recepció a l'interior i a l'exterior... D'això en parlarem en un segon article.

VAIG TENIR L'HONOR DE PARTICIPAR en l'itinerari Joan Teixidor, organitzat impecablement per la nounada Associació Cultural Horitzó Blavíssim. I parlo de l'itinerari perquè em sembla que aquesta modesta però transcendent activitat encarna a la perfecció una sèrie de qüestions essencials a l'hora d'abordar el tema del patrimoni cultural. Primer, però, un petit resum. El recorregut es va iniciar al Prat de la Mandra a Olot, amb sis parades posteriors a mas Ventós (la casa del poeta al territori), Besalú, Crespià, Esponellà, Vilert i, finalment, la "gorja" del riu Fluvià. A cada parada es llegien i es comentaven a fons poemes del recull i també es parlava d'aspectes importants de l'entorn natural. L'itinerari va resseguir el curs del riu a partir de les 7 parades i el discurs líric a partir de 17 poemes emblemàtics. Fluvià és un cicle de poemes autobiogràfics que utilitza el riu com una metàfora de la vida, de manera que l'encaix entre paisatge i poemes era perfecte.

LA INICIATIVA D'AQUEST ITINERARI VA SORGIR de l'entusiasme, el coneixement i la intel·ligència de tres persones: Jaume Bosquet, Rosa Roca i Rosa Vilanova. Després van buscar el suport de les institucions públiques i en van respondre tres: l'Ajuntament d'Olot, la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya. L'itinerari va ser un rotund èxit de públic.

PARLEM ARA DE PATRIMONI. LA PRIMERA qüestió és la presa de consciència del patrimoni per part de la societat civil i les institucions públiques. Els organitzadors sabien perfectament l'alt valor del llibre de Teixidor dins la producció general de l'autor i dins el panorama de la literatura catalana moderna i contemporània. Després van assegurar la implicació de les institucions als tres nivells possibles, és a dir, municipal, provincial i nacional. Un punt vital també la societat civil i l'administració aplegant-se a l'entorn del patrimoni.

PERÒ VA SER SOBRETOT L'ITINERARI en si el que va encarnar millor els valors centrals del tractament del patrimoni. Cal identificar, protegir, conservar, avaluar, estudiar, promoure i perpetuar el patrimoni. Bosquet, Roca i Vilanova van identificar clarament l'objecte patrimonial: el poemari Fluvià de Joan Teixidor. I també l'han sabut protegir, perquè han aconseguit que el fill de l'autor, l'editor Andreu Teixidor, reediti el recull aviat dins un nou projecte editorial, el segell d'edicions electròniques BAT (Biblioteca Andreu Teixidor). Feia anys que el llibre estava exhaurit i havia caigut pràcticament en l'oblit.

DESPRÉS EL TRIO QUE COMANDA l'Associació Horitzó Blavíssim està intentant conservar el poemari Fluvià davant d'un possible deteriorament, perquè està mirant que qualli un pla general de conservació dels productes culturals relacionats amb el riu. Amb els comentaris aprofundits, els lectors dels poemes van demostrar dues coses més enllà de qualsevol dubte. Una, que sabien avaluar correctament l'obra en qüestió, gràcies a un exercici important d'independència intel·lectual. Van deixar a banda tòpics i imprecisions que envolten la figura i l'obra del poeta. I dues, que havien estudiat a fons el text.

I AL LLARG DE L'ITINERARI VAN ASSOLIR les úniques fites que faltaven: promoure l'obra de Teixidor a partir d'un format nou i perpetuar l'obra entre nous lectors, és a dir, entre els representants de les noves generacions, que ens acompanyaven també. Cal identificar, protegir, conservar, avaluar, estudiar, promoure i perpetuar el patrimoni. Ho fem de rigor o no?