• Imprimir

De les Arts, de la Cultura? (1)

Ferran Mascarell / Historiador opinio@ferranmascarell.com

S. SOMEKAWA

U: LA CULTURA D'UN PAÍS FUNCIONA de manera sistèmica. Una nació és un sistema cultural. Un sistema que es nodreix de la interacció en vasos comunicants entre la creativitat, la capacitat connectora de les institucions, el rol emprenedor de les empreses i les associacions, i la qualitat i quantitat del consum cultural dels ciutadans. La nació s'enforteix en la mesura que és capaç de desplegar el conjunt del sistema i socialitzar-lo. La força cultural futura de Catalunya -i per tant la seva força com a nació- depèn de la seva capacitat per solidificar un dens capital de valors (compartits) i coneixements (avançats). La creativitat és la matèria primera de tot plegat, però tot creador sap que sense sistema i sense eines (institucions culturals, empreses, associacions) que la vehiculin, la creativitat queda disminuïda, la cultura esclafada i la nació desapareguda.

DOS: AQUESTA ERA LA REFLEXIÓ QUE teníem al cap els que vam proposar la creació d'un Consell de la Cultura a final dels anys noranta. Un país val allò que val la seva cultura. Està escrit en el Llibre blanc de la cultura editat el 1999. Pensàvem que el Consell havia de tenir una funció central en el sistema cultural català. Havia de ser un Consell de la Cultura, de tota la cultura, òbviament de les arts, però també de les ciències i les humanitats. La referència principal no era l'Arts Council britànic tan sovint citat. El consell britànic estava ja profundament desprestigiat, encara que no tant com ara. El nostre referent era el model canadenc, aleshores més eficient que qualsevol altre.

TRES: CATALUNYA COMPTA JA AMB un flamant Consell Nacional de la Cultura i les Arts de Catalunya. El nom és certament estrany i farcit de redundàncies. És nacional i és de Catalunya. És de la cultura i és de les arts. És del tot i és d'una part. El nom, si més no, és ambigu. Planteja la incògnita de saber cap on es decantarà: cap al tot -la cultura, el sistema-, o cap a una de les parts -les arts. De moment, la memòria dels dos anys de govern editada per la Generalitat afirma que el Consell "té per objecte assessorar el govern en el conjunt de la política cultural i organitzar la política de suport a la creació artística". Un organisme, doncs, assessor en coses generals i executiu en la subvenció als artistes.

QUATRE: EL PERFIL DE LA LLISTA APROVADA sembla respondre més a la lògica de la segona funció -garantir suport als creadors- que no pas de la primera -aconsellar una renovació profunda i ambiciosa del sistema cultural català. La major part dels consellers són gent vàlida que tractarà de fer bé les coses. El problema no són els noms, el problema és una llista sense concepte. El Consell que ha aprovat el Parlament ha nascut del pacte entre els líders d'alguns dels gremis artístics més perseverants del país i els responsables culturals dels partits. Un pacte caracteritzat per l'absència de cap discurs cultural sistèmic. L'acord ha resultat ambigu. El debat important no és si hi estan més o menys representades determinades arts -que no ho estan-, sinó la funció del Consell en el si del sistema cultural català. Estan per delimitar les relacions amb la conselleria, amb l'ICIC -com separar avui creativitat i indústria-, amb la Corporació -com separar creativitat i producció audiovisual-, amb l'Institut Llull -com separar la creativitat de la seva internacionalització.

CINC: EL PROBLEMA PRINCIPAL D'AQUEST Consell és, com en el conjunt de la societat catalana, la flaquesa política, els equívocs intel·lectuals i la indefinició conceptual amb què neixen les coses importants. La renovació del catalanisme passa per fer una veritable revolució cultural en les nostres formes d'entendre la identitat, la creativitat, el progrés, la comunitat i el mateix concepte de nació. Queda per saber quin paper establirà el nou Consell amb la conselleria de Cultura, amb els altres organismes culturals, amb la recuperació de la memòria creativa, amb el conjunt dels sectors culturals, amb els territoris i amb la necessària innovació global de la societat catalana.

SIS: EL DEBAT SOBRE EL CONSELL NACIONAL de la Cultura i les Arts de Catalunya haurà de continuar.