• Imprimir

AL PEU DEL CANÓ

Els berbers no existeixen

Jordi Llaonart

Els règims del nord d'Àfrica tenen una curiosa fixació per negar una veritat tan evident com l'existència de la comunitat cultural i lingüística amazic (o berbers). La darrera política negacionista se l'han empescat al Marroc, on han prohibit expedir certificats de naixement amb noms amazics. Les autoritats del règim argumenten serioses, i com si el que diguessin tingués sentit, que els noms amazics contradiuen la identitat del Marroc. Jo diria que, més aviat, aquests noms posen en evidència que en aquest país hi ha gent que no té l'àrab com a llengua materna i que, a més, té uns referents històrics que no passen necessàriament per la península Aràbiga. Això no agrada al rei ni a les autoritats de Rabat, que des de sempre han mantingut una relació distant amb els habitants de les muntanyes del nord, allà on viuen els berbers.

Els amazics militants, els que es mouen pel reconeixement dels seus drets com a poble, reben garrotades de tot arreu i les han de sentir de tots colors. Una de les típiques acusacions que els imputen alguns àrabs és que la seva entelèquia de nació amazic només pretén dividir el Marroc i que, per tant, pretén dividir el món àrab. I en conseqüència, els amazics són agents dels americans, que és com dir que són amics dels jueus. En definitiva, "els amazics són sospitosos" i els seus partits "estan dirigits per una mà negra estrangera que vol convertir-los al judaisme i al cristianisme", asseguraven fa poc dos escriptors àrabs durant un hilarant debat televisiu.