• Imprimir
• Enviar

Suposats

Pilar Antillach

No sabem si Wilson Ribera, que dimarts va salvar una noia de les ganivetades del seu excompany, és un heroi o també un presumpte maltractador (ningú ha pogut confirmar si va ser absolt de les denúncies de l'exparella). La immediatesa amb què treballen tots els mitjans no justifica deixar en interrogant qüestions que afecten la reputació de les persones. Al Wilson, encara que es confirmi que va ser absolt, ni les medalles ni els elogis li retornaran la reputació perduda. Jean Daniel, fundador de Le Nouvel Observateur, diu que la capacitat de fer mal del periodista es devastadora: "En una hora es pot transformar algú que té fama de ser honest en un terrible delinqüent. És un poder terrible". I quan el poder és "terrible", l'abús resulta inevitable. Quan, fa poc més d'un any, una noia equatoriana va ser agredida en el tren de Martorell, es va trigar dies a publicar que en el mateix vagó que el noi argentí, Roberto, que va patir gairebé tantes crítiques com l'agressor per no aturar-lo, hi havia dos homes més que tampoc van fer res. Després del linxament mediàtic, Roberto va confessar haver tingut més por de la premsa que de l'agressor. "Han jutjat la meva persona sense ni saber el meu nom... polítics que han dit que la meva acció ha estat semblant a la del nazisme". Es referia a les declaracions de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre: "Així va començar el nazisme, perquè els altres miraven cap a una altra banda". La presumpta trama d'espionatge al si del seu govern també ha posat en qüestió la seva reputació. Aguirre hauria de recordar les seves paraules i no mirar a una altra banda. Si ho fa és perquè sap que ja se n'ocuparà el "poder terrible" d'algun mitjà, de netejar la seva reputació.