• Imprimir

EL PAPER DELS MITJANS EN EL CONFLICTE DEL PRÒXIM ORIENT

Premsa, Israel i Palestina

Santi Nolla / Periodista

MONTESOL

No sembla natural la passió que ha despertat entre periodistes de diferents mitjans informatius el conflicte entre Israel i Palestina. En alguna tertúlia, fins i tot, es va afirmar que se li donava un tractament com si es tractés d'un Madrid-Barça. Ningú no va aclarir, però, qui era el que feia de Barça en aquest esdeveniment que ha liderat l'interès informatiu per sobre de temes com, per exemple, l'Estatut o la crisi.

EL NIVELL DE CONEIXEMENT de la població catalana sobre el conflicte és avui molt més alt que fa una setmana. La profusió d'articles en els mitjans, tertúlies a les ràdios o informacions a les televisions s'ha acostat a la proclamació d'Obama com a nou president dels Estats Units, encara que no s'ha fet el mateix desplegament de periodistes enviats especials al lloc dels fets. Resulta evident que és més fàcil viatjar a Washington o Nova York que no pas a Gaza.

EL QUE SÍ QUE FA LA IMPRESSIÓ ÉS que no és un tema fred. És cert que hi ha partidaris de cada bàndol -en això si que és com el Barça-Madrid-, certa vehemència en l'exposició dels arguments i un indubtable partidisme. Costa més -encara que n'hi ha- trobar veus o plomes realment objectives que puguin oferir una mirada imparcial a un conflicte complex.

EN LA BATALLA DE LA COMUNICACIÓ, les imatges dels nens palestins morts, ofertes de forma reiterada per les televisions de tot el món, han estat prou colpidores per sumar més partidaris palestins que no pas israelians entre els que observen l'enfrontament des de la distància. Una de les teories que més s'han posat sobre la taula ha estat la desproporció en la utilització de la força per part d'Israel, encara que mesurar les proporcions en una guerra és molt difícil.

EL PRINCIPAL EIX COMUNICATIU i lamentablement propagandístic dels palestins han estat les imatges dels nens ferits o morts. Israel ha contraatacat amb declaracions del primer ministre o dels més alts responsables de comunicació amb dues idees centrals: l'atac és contra Hamàs, un grup terrorista per als israelians, i obeeix a una provocació anterior, el llançament de míssils per part del palestins de Hamàs.

HA ESTAT INEVITABLE QUE LES IDEOLOGIES prenguessin part en aquesta setmana d'intens cabdal informatiu. Israel s'ha associat ràpidament als Estats Units i Palestina a les esquerres. Una de les polèmiques més enceses ha estat la participació del conseller Saura en una manifestació a favor de Palestina.

FINS I TOT, S'HA ARRIBAT A UTILITZAR la paraula genocidi per qualificar l'ofensiva israeliana a Gaza, encara que les veus més prestigioses del periodisme ho han desmentit mitjançant articles de fons.

LA POSICIÓ DELS ESTATS UNITS i d'Obama serà favorable a Israel, perquè sempre ha estat així, i les postures més d'esquerres s'alinearan a favor de la causa palestina. Aquesta, no obstant, té dues vies: per una part, la de Hamàs a Gaza, en la qual sempre hi ha problemes, i una altra, la del president palestí a Cisjordània, en la qual les posicions semblen més moderades.

SI LA BATALLA MILITAR ÉS DURÍSSIMA, també s'està lliurant la de la comunicació. Israel va guanyar-se la sensibilitat de la gent després de l'Holocaust nazi. La indústria de Hollywood es va bolcar a presentar amb tota la seva cruesa i realitat el que va passar als camps d'extermini amb pel·lícules mítiques que van arribar al cor de la gent.

ARA LA IMATGE DEL POBLE ISRAELIÀ, que aviat ha d'anar a les urnes a triar els seus governants, és diferent després de veure les imatges dels nens palestins per la televisió. L'argument que Hamàs ha utilitzat nens i dones com a escuts humans no cala de la mateixa manera que ho fan les imatges de televisió.

EL CONFLICTE PORTA MOLT DE TEMPS obert i no sembla que es pugui tancar aviat. En els mitjans es trasllueix moltes vegades excessiva passió partidista. Això no és futbol.

ELS LECTORS AGRAIRIEN QUE aprofitant les informacions del conflicte es fes una certa pedagogia i s'expliqués bé la història i els orígens de l'enfrontament. Ja es veuen les imatges per la televisió, però cal que els mitjans ens ajudin a entendre-les i situar-les en un context més enllà del dia a dia.