• Imprimir

En defensa d'Israel

Bernard-Henri Lévy / Filòsof i escriptor francès

GUILLEM CIFRÉ

Com que no sóc cap expert en qüestions militars, m'abstindré de jutjar si els bombardejos israelianes contra Gaza haurien pogut ser més precisos o menys intensos. Com que, des de fa dècades, mai no m'he decidit a distingir entre morts bons i morts dolents o, com deia Camus, entre "víctimes sospitoses" i "botxins privilegiats", no cal dir que també estic horroritzat per les imatges de nens palestins assassinats. Dit això, i tenint en compte que una vegada més, com sempre quan es tracta d'Israel, un vent de follia sembla apoderar-se de determinats mèdia, m'agradaria recordar:

1. CAP ALTRE GOVERN DEL MÓN, CAP ALTRE país del món, a part d'aquest Israel vilipendiat, arrossegat pel fang, demonitzat, no toleraria veure com cauen milers d'obusos sobre les seves ciutats durant anys i anys; el que més crida l'atenció de tot aquest assumpte, allò que és més sorprenent, no és la "brutalitat" d'Israel, sinó, literalment, la seva moderació durant tant de temps. 2. El fet que els coets Qassam de Hamàs i ara els seus míssils Grad hagin ocasionat tan poques morts no prova que siguin artesanals, inofensius, etc., sinó que els israelians es protegeixen, que viuen amagats als soterranis dels seus immobles, als refugis; una existència de malson, amenaçada, sempre atents al so de les sirenes i les explosions (he estat a Sderot i sé de què parlo).

3. EL FET QUE, EN CANVI, ELS OBUSOS israelians ocasionin tantes víctimes no significa que Israel es llanci a una "matança" deliberada, sinó que els dirigents de Gaza han optat per l'actitud inversa i posen en perill el seu poble: és la vella tàctica de "l'escut humà". Això vol dir que Hamàs, com Hezbol·lah fa dos anys, instal·la els centres de comandament, el seu arsenal armamentístic i els búnquers al subsòl dels immobles, hospitals, escoles i mesquites: eficaç, però repugnant. 4. En qualsevol cas, entre l'actitud dels uns i dels altres hi ha una diferència cabdal que no poden ignorar els qui vulguin fer-se una idea exacta de la tragèdia i dels mitjans per posar-hi fi: els palestins disparen contra ciutats, és a dir, contra civils (allò que en dret internacional es denomina "crim de guerra"); els israelians apunten contra objectius militars i, sense voler, ocasionen terribles estralls entre els civils (allò que, en la llengua de la guerra, té un nom, "dany col·lateral", que, tot i ser odiós, remet a una autèntica dissimetria estratègica i moral).

5. COM QUE CAL POSAR ELS PUNTS SOBRE LES IS, recordarem un altre fet: durant l'ofensiva aèria, les unitats del Tsahal han telefonat sistemàticament als habitants de Gaza que viuen prop d'un objectiu militar per instar-los a abandonar la zona; és evident que això no evita la desesperació de les famílies, les vides destrossades, la carnisseria; però no és un detall totalment mancat de significat. 6. I, finalment, pel que fa al famós bloqueig integral imposat a un poble famolenc, privat de tot i immers en una crisi humanitària sense precedents (sic), això no és exactament cert: fins a l'inici de l'ofensiva terrestre, els combois humanitaris no van deixar mai de creuar el pas de Kerem Shalom; en un sol dia, el 2 de gener, van poder entrar en el territori, segons The New York Times, 90 camions de queviures i medicaments; i cito el fet que els hospitals israelians continuen rebent i atenent cada dia ferits palestins.

MOLT AVIAT -ESPEREM- S'ATURARAN els combats. I molt aviat -esperem-ho també- els comentaristes recuperaran la lucidesa. Aquell dia descobriran que, si bé és cert que Israel ha comès molts errors al llarg dels anys (ocasions desaprofitades, la negativa durant molt de temps a acceptar la reivindicació nacional palestina, unilateralisme), els pitjors enemics dels palestins són aquests dirigents extremistes que mai no han volgut la pau, que mai no han volgut un Estat i que mai no s'han plantejat per al seu poble cap altre paper que no sigui el d'instrument i ostatge.

© 2009 Bernard-Henri Lévy

(Distribuït per The New York Times Syndicate)

Traducció: Lídia Fernàndez Torrell