• Imprimir
• Enviar

Bolonya i 'okupacions'

Enric Roca Casas / Coordinador general d'Edu21 i professor de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB / www.edu21.cat

JORDI SÀBAT

Aaquells que no estiguin introduïts en el món universitari els ha d'haver sobtat força tot el moviment que les darreres setmanes està protagonitzant un col·lectiu d'estudiants universitaris sota el lema genèric del "No a Bolonya". Hom deu pensar que això de Bolonya perjudicarà greument els estudiants i que representarà poc més que la defunció de la universitat pública i el seu lliurament a les mans malèfiques del mercat.

PERÒ SIGUEM SERIOSOS: BOLONYA no és, ni ha de convertir-se, en res de tot això que denuncien alguns estudiants, sinó que Bolonya comporta entrar a Europa amb Europa per convergir-hi en el denominat Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). En aquest aspecte, el procés de compartir un mateix procediment per reconèixer el que s'ha estudiat en qualsevol país de la Unió (sistema de crèdits ECTS) resulta imprescindible si volem inserir-nos dins el sistema ordenador europeu.

ÉS EVIDENT QUE LA UNIVERSITAT ha de formar científics, humanistes i investigadors i que cal que ho pugui continuar fent. Per això caldrà romandre amatents perquè la implantació de l'EEES no esdevingui una excusa per suprimir determinades titulacions de caire formatiu i humanístic. Tanmateix, la universitat també té l'obligació de formar excel·lents professionals que siguin capaços d'aportar valor afegit a la nostra economia i el plus de competitivitat que representa fer molt bé la feina per la qual has estat format. En síntesi: que sàpiguen fer la feina, que la facin ben feta i, si potser, millor que com la fan els altres. I això no ho aconseguirem si, encegats per la crítica global a Bolonya d'uns quants, no proposem un model universitari molt més eficient que l'actual.

SABEM QUE L'EEES NO ARRANJARÀ tots els problemes que tenim i que en crearà de nous. També estem d'acord que l'EEES ha d'anar acompanyat d'una més àmplia i més justa política de beques per als alumnes amb menys recursos econòmics. Així mateix, compartim la impressió que els estudiants podien -i poden encara- participar més activament en el procés d'aplicació de Bolonya. Però també és cert que el model de competències professionals que incorpora l'EEES, el seu plantejament general que situa l'esforç i el treball de l'estudiant en el centre de la seva perspectiva didàctica, la voluntat per elevar l'exigència de determinats títols com les anteriors diplomatures, constitueixen aspectes molt positius que poden contribuir a remoure profundament el nostre actual sistema d'educació superior.

NO ES POT MALBARATAR TOT AQUEST potencial de canvi a causa del moviment protagonitzat per un grup d'estudiants que, sota una estètica antisistema, pretén impulsar unes tesis poc matisades i fortament ideologitzades. I, sobretot, resulten intolerables les actituds violentes i de menyspreu a la integritat de les persones i als seus drets, com les que han succeït i continuen succeint a la UAB. L'ocupació dels rectorats i facultats com un acte de força unilateral sotmet els seus gestors, i l'estudiantat que vol seguir acudint a les classes amb normalitat, a una gran indefensió institucional si no a la pura intimidació personal.

DAVANT AQUESTS FETS, CAL LAMENTAR l'irresponsable i llarguíssim silenci de les autoritats polítiques, que ha comportat, a la pràctica, donar oxigen a la radicalització d'aquest petit nucli d'estudiants que ha acabat fornint la seva pròpia èpica generacional al preu de desprestigiar la universitat pública a que, paradoxalment, diuen que volen defensar. Està molt bé saber què es rebutja, però el que veritablement demostra maduresa és identificar el que es vol i proposar-ho com a alternativa. Vistos determinats mètodes utilitzats per alguns dels autoproclamats crítics a Bolonya, caldrà cercar el compromís responsable de la resta d'estudiants, que són, a més, la immensa majoria.