• Imprimir

LA CAMPANYA ATEA ALS AUTOBUSOS DE BARCELONA

Embolica que fa fort

Salvador Cardús i Ros / Sociòleg i escriptor salvador.cardus@uab.cat

CRISTINA LOSANTOS

L'anomenada campanya atea als busos de Barcelona ha donat lloc a un cert debat públic, de moment força aigualit, a la base del qual hi ha una sèrie de confusions i malentesos que em sembla oportú de comentar. La campanya, de fet, arrenca d'una idea proposada a l'article de la guionista de televisió i periodista britànica Ariane Sherine publicat a The Guardian el 20 de juny de l'any passat. Sherine escrivia que havia vist passar un bus amb un anunci amb el verset bíblic de Lluc 18:8, "Però el Fill de l'home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?" i una adreça web. Buscant a l'adreça web (www.jesussaid.org), la periodista hi va trobar una advertència per a tots aquells que no accepten la paraula de Jesús: "Aparteu-vos de mi, maleïts: aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels" (Mateu 25:41).

EN UN ESTIL IRÒNIC, COM ESCAU AL PAÍS esmentat, i després de demanar preus a la CBS Outdoor Advertising, la periodista proposava una contracampanya popular que es podria dur a terme si es trobaven 4.680 ateus, a 5 lliures per barba, i que podria dir: "Probablement, Déu no existeix. Deixa d'amoïnar-te i segueix endavant amb la teva vida". Per entendre tota la subtil combinació d'humor i intel·ligència, cal dir que Sherine proposava aquest "probablement" fent un parel·lelisme amb el cas de l'anunci de la cervesa Carlsberg, on l'adverbi havia servit de precaució per evitar la vulneració de cap codi ètic publicitari. El "deixa d'amoïnar-te", era la resposta a l'amenaça de foc etern de la primera campanya. I, finalment, el "segueix endavant" ("get on with"), era la recomanació per l'intent d'intromissió publicitària inoportuna a la vida personal de cadascú.

LA IDEA D'ARIANE SHERINE VA SER acollida per la British Humanist Association, una organització que aplega ateus i agnòstics que volen viure "sobre la base de la raó, l'experiència i els valors humans compartits", i que els convida a "actuar responsablement i a orientar la seva ètica cap als objectius del benestar humà, la felicitat i l'autorealització". Una de les frases del conegut metge i filòsof britànic Raymond Tallis que encapçala la pàgina web de l'organització diu: "La ciència expressa els més grans valors humans: la nostra preocupació pels altres i el nostre desig de donar sentit al món en el qual ens trobem" (www.humanism.org.uk). I, efectivament, van trobar prou suport per posar en marxa la campanya de resposta a aquella primera que amenaçava d'enviar tots els ateus a l'infern. De la proposta de Sherine, però, en van canviar la frase final, i en lloc del "segueix endavant" hi van posar un "gaudeix de la teva vida" ("enjoy"), en el sentit de saber treure tot el partit -s'entén, dins de les bases ètiques que proposen- de l'única vida de què probablement disposem, segons els ateus.

VET AQUÍ, DONCS, COM UN FET LOCAL que té sentit en un context particular on el fet religiós s'expressa en termes molt diversos als nostres, salta a un marc cultural diferent on ni s'ha produït el desafiament previ de l'obscura organització proselitista cristiana, ni tenim la suficient subtilesa irònica per entendre la campanya britànica que hi respon. A més, aquí la principal referència institucional confessional és l'Església catòlica, que viu un dels moments més foscos dels darrers decennis. I, per acabar-ho d'embolicar, les organitzacions locals que hi han donat suport, com Ateus de Catalunya -que a diferència de la British Humanist Association, expressa una actitud bel·ligerant contra les religions teistes, promovent, per exemple, l'apostasia-, han fet una traducció de l'eslògan que li fa perdre els matisos fins al punt d'esdevenir, gairebé, una invitació a la amoralitat, provocada involuntàriament per l'associació de les idees de "despreocupació" i "gaudi" sense cap altra referència. No sé que passarà aquí, ni com evolucionarà el debat. De moment, s'han sumat a la confusió l'arquebisbe de Barcelona, Martínez Sistach, que, segons la premsa, ha dit que, per als creients, "Déu no és motiu de preocupació", cosa que -passeu-me la broma- no sé ben bé com s'ha d'entendre. A Madrid, en canvi, una Església evangèlica, quan encara no hi ha l'anunci ateu, s'ha avançat contraatacant amb una altra campanya als busos d'allà amb l'eslògan Queremos comunicar al mundo que Dios existe y que es el camino para una vida mejor, d'on es veu que ha saltat el probablement i on ja no queden ni rastres de la ironia amb què va començar tot plegat.

SIGUI COM SIGUI, TOT PLEGAT SUGGEREIX un més que probable augment de la sensibilitat pública pels debats sobre religió. Als Estats Units sempre han estat d'un gran interès popular, i a Europa, especialment als països amb més diversitat religiosa, també s'hi han anat incorporant. Aquí, cal esperar que siguem capaços d'afegir-nos-hi sensatament. Però, si hem de posar el debat religiós sota els focus de l'atenció pública -incloent-hi la participació de les expressions atees, agnòstiques i del new age o com calgui anomenar els espiritualismes laics d'autoajuda, ara tan estesos-, caldria fer-ho atenent les pròpies bases culturals i les particulars noves circumstàncies en què es produeix. Si no és així, seguirem en l'embolica que fa fort que, probablement, serà l'afer de la campanya atea.