• Imprimir
• Enviar

Polítics perplexos

Pilar Antillach

El president del CAC, Josep M. Carbonell, es manifesta perplex perquè alguns dirigents polítics diuen que els seus partits no se senten representats dins del Consell. Aquest malestar és la millor mostra -segons ell- de la independència de la institució: "El Consell no està format per delegats dels partits, vostès ho saben prou bé, atès que són qui ens elegeixen", els va etzibar en seu parlamentària. Sorprèn que un polític de recursos intel·lectuals i dialèctics del nivell de J.M. Carbonell no hagi trobat altre argument per defensar la independència de l'organisme que presideix. Mai, com ara, hi ha hagut tants polítics al CAC. Ho consideren un desprestigi, que 7 dels 10 consellers siguin exdiputats, alhora que alcaldes o regidors? Per què obviar-ho, si en la història de la nostra democràcia no s'ha donat mai el cas d'un polític que actués de manera independent? No hi ha política sense partit i, per tant, sense disciplina, incompatibles les dues amb independència. El CAC no el van crear per ser independent, sinó per regular l'espai audiovisual català, i això implica fer política. No cal avergonyir-se'n. És més important garantir el servei públic i la llibertat d'informació que declarar-se independent. La llibertat d'expressió no depèn del fet que hi hagi 160 emissores, en lloc de 155 -com han dit alguns líders polítics-, sinó de la qualitat del servei que donen. Igual que la democràcia depèn de la qualitat dels seus dirigents, no del nombre de partits. Com diu Alexis de Tocqueville, a bastament referenciat per alguns membres del CAC: "La democràcia és en el fons una redefinició de l'ordre social, sobre la base d'aquest material completament nou que són els homes independents". De moment, polítics.