Em va cridar l'atenció l'afer de l'óssa que va atacar un caçador a la Vall d'Aran. I no tant per l'atac en si mateix com per l'escàndol que es va muntar. Hi ha molts llocs al món on la gent conviu amb óssos i llops, i el fet és contemplat amb absoluta naturalitat -fins i tot com un fet estimulant-. També em crida l'atenció un anunci de la Generalitat que diu: "A la feina, cap risc". No ho entenc. Malgrat tampoc ser correcte, es podria arribar a dir "A la feina, cap accident", etc. Però "cap risc"? Si fins i tot caminar pel carrer és una operació de risc! Quantes vegades no hem llegit que un dia de ventada un cartell ha caigut al cap d'un passejant? Definitivament, el concepte del risc que tenim els catalans és molt peculiar. Que a l'activitat d'arreplegar bolets la coneguem aquí com "anar-ne a caçar"...
AQUESTA REFLEXIÓ TREU CAP PERQUÈ la lligo amb determinades actituds que se li pretenen demanar a la societat catalana i que, inevitablement, comporten certs nivells de risc. Em refereixo a l'actitud que, per exemple, caldrà adoptar davant el procés de retallada que patirà l'Estatut; o respecte a un hipotètic procés d'independència. Observada l'actitud que adopta la resta d'Espanya pel que fa a temes tan sensibles, estaran d'acord amb mi que proclamar la independència (per molt escrupolosament democràtic que es sigui) és una operació de risc important.
¿ESTEM ELS CATALANS -AMB ELS NOSTRES polítics al davant- preparats per assumir tasques destacades si, dia rere dia, se'ns inculca que mai hem d'assumir ni patir cap risc?, si se'ns martelleja que el no estar sotmès a la pressió que suposa el risc és un dret pràcticament fonamental? Les enquestes sobre l'independentisme demostren que cada cop hi ha més gent partidària que Catalunya sigui independent. Ara bé, ignoro quin valor tenen. Si es fes una enquesta entre els homes, preguntant-los si els agradaria anar-se'n al llit amb Scarlett Johansson, suposo que el resultat oferiria un nivell de respostes afirmatives absolutament majoritari. Però d'aquí no es podria deduir que els enquestats estiguessin disposats a arriscar res per aconseguir-ho.
LA FALTA D'ASSUMPCIÓ DE RISCOS PORTA associada, indefectiblement, la pèrdua d'empenta. És en aquest sentit que sorprèn la falta de reacció que es va demostrar davant les reincidents faltes de servei a les línies de rodalies de Renfe. Si jo n'hagués estat usuari, els ben asseguro que no hagués pagat ni un sol bitllet. No només m'hauria colat cada dia, sinó que hauria promogut una associació per deixar de pagar els bitllets i colar-se. Sense estirabots, ni crits. Simplement, promoure la desobediència civil educada i justificada. Però, és clar, això significa arriscar-se. Molt més que dirigir-se a la finestreta, vermell com un pebrot, cridant el típic i català "Ara em sentiran!". No va ser així. Aquell comportament mesell, no els he d'enganyar, em va decebre.
LA SOCIETAT CATALANA PORTA MASSA ANYS que és maltractada des de Madrid, mentre que des d'aquí se la va estovant, convertint-la en una massa silenciosa, esporuguida i (vet aquí la meva gran por!) amb un punt de fatalisme que comença a anguniar. Tot amanit per un sistema educatiu que promou la falta de competitivitat i anuncia la bondat universal. I acompanyat d'unes classes i uns mitjans influents que promouen una solidaritat fofa i tova, que queda bé mentre un no s'hagi d'embrutar les mans, ni prendre compromisos reals. Sembla que tot hagi estat preparat per crear una societat que renunciï a lluitar i a arriscar-se per tal d'aconseguir objectius ambiciosos. Doncs bé, jo crec que aquesta és una de les arrels que cal atacar si volem continuar mantenint el país dret. Sense una societat plena de compromisos personals, amb la consegüent assumpció de riscos, hi ha poc espai de maniobra per fer coses. Avui no hi ha espai per a l'óssa del Pirineu. Però en el futur tampoc n'hi haurà per als països en els quals la seva gent no accepti determinats nivells de risc.
Dilluns, 14 de juny del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 |