• Imprimir

AL PEU DEL CANÓ

Tics del país

Esther Vera

Aquest petit país té una gran capacitat de fer el ridícul gràcies a alguns tics polítics. Esmenar la plana als periodistes n'és un. No estem parlant de fer una justa crítica de les manipulacions, les mentides o la defensa d'interessos empresarials que de vegades es publiquen disfressats d'informació. Estem parlant "d'exigir disculpes" i sentir-se "ofesos" per un artícle del setmanari més prestigiós del món. El periodista de The Economist comet el delicte de donar una visió de Catalunya que no agrada. Una visió construïda des de la mitja distància i el sedàs de l'opinió majoritària que es té a Madrid de l'Espanya de les autonomies. El que s'interpreta com els inconvenients de la descentralització política i la mania a Catalunya de parlar català. La reacció del govern és una cadena d'errors sense sentit polític. El president Montilla va delegar per motius d'agenda. Què haurien fet Jordi Pujol o Pasqual Maragall? El president Pujol hauria rebut el periodista, l'hauria seduït, hauria parlat del poble on havia nascut i amb una mica de confiança hauria intentat escriure-li l'article ell mateix. Maragall li hauria donat idees per a quatre monogràfics sobre Catalunya i hauria transmès que la llengua no és una imposició. Ni un capritx, sinó la vida mateixa. El problema de fons és com de malament ens hem explicat a Espanya i al món i que poc hem fet per dignificar-nos com a país. La reacció del vicepresident ha estat que li vénen ganes d'obrir més ambaixades. ¿Potser té més germans?