• Imprimir

L'entrevista

"Els joves tenen Bustamante de referent i se'ls en fot Harvard"

Valentí Gómez President de l'Observatori Europeu de la Televisió Infantil (OETI)

Mireia Rourera

RUTH MARIGOT

¿L'Observatori Europeu de la Televisió Infantil, OETI, diu que el 27% dels nens passen la tarda sense companyia i que per superar la soledat miren la tele o es connecten a internet?

És així. Malauradament els nens que estan sols estan construint la seva identitat a partir d'una soledat compartida amb la televisió, que dóna una visió del món deformada. No s'estan formant futurs estudiosos o crítics, sinó consumidors. Consumidors addictes a una televisió que els bombardeja amb programes de continguts violents, competitius i poc humans i anuncis, que donen una visió deformada de la vida. Per això seria important que aquests continguts que els infants veuen a la televisió els formessin i no deformessin.

¿Com hauria de ser la televisió que veuen els nostres fills?

Hauria de complir un lema que fa 90 anys va predicar la BBC: ha de formar, educar i entretenir. No només entretenir i, sovint, deformar i maleducar. S'ha de trobar un equilibri i tots els directius de les grans cadenes i els governs que manen les televisions públiques s'ho han de plantejar perquè la televisió no només ha de tenir una rendibilitat econòmica sinó que els mitjans de comunicació tenen una gran rendibilitat social.

Com és la televisió de Catalunya?

S'ha de dir independentment de tot, que TV3 s'esmerça molt, concretament el Canal 33, en poder fer uns continguts adient als nens, malgrat que hi ha gent que critica el Club Super 3 per la seva comercialitat. Però la comercialitat és un fet innegable, no el rebutgem ni és dolent per sí. Al C33, per exemple, tenim una cosa molt bona que és un telenotícies infantil i juvenil, igual que tenen els anglesos o els holandesos....s'ha vist que aquests informatius agraden molt no només als nens sinó als pares i que els situen i els donen referències del que és real i del que no ho és.

¿Els continguts que veuen els pares també afecten els fills?

Afecta molt perquè com que els nens volen ser grans què fan les televisions? Perquè els nens s'enganxin i enganxin els pares en horari de prime-time es fan tot de sèries amb nens. Perquè sempre hi ha nens a les sèries que s'acaben després de les deu? No us ho heu preguntat mai?. És un disbarat però hi ha milers de nens que es queden fins a les dotze de la nit mirant la tele i fins i tot milers de nens que després que els pares se'n vagin a dormir continuen veient la tele...i tot el que s'hi fa, totalment inadequat, entre altres coses programes pornogràfics o d'extrema violència. Els estudiosos han vist que els adults cada vegada tenen programes més infantilitzats i els infants cada vegada tenen menys infància. El període de l'adolescència ha crescut i el de la infància s'ha quedat en res. Això és molt fort!.

Programes com OT?

Més que nefastos aquests programes donen la idea que sense esforç pots triomfar a la vida. Al final els adolescents tenen com a referent en Bustamante i se'n foten de Harvard. És fomentar la incultura, el baix nivell.

Els nens no haurien de mirar la tele sols?

Els nens no tenen capacitat crítica per distingir realitat i ficció per això és important l'educació en noves tecnologies. Els nens que miren la tele sols i juguen a la maquieta sols o es connecten a internet sols acaben sent persones aïllades sense socialitzar. No viuen la infància com l'han de viure. Es queden aïllats. Mira al Japó: la quantitat d'adolescents que viuen tancats a casa enxufats als ordinadors....això és monstruós.

La gent és conscient d'això?

No perquè no té sentit crític. Jo, per exemple, vaig veure dissabte un programa d'aquests que en diuen escombraria, per tot això de la reina i tal, però a mi aquests programes no em fan mal, perquè els veig amb sentit crític....però que personatges com la Belén Esteban s'hagin convertit en portaveu i l'emblema del que és Espanya és terrible. I el més terrible és que la gent s'ho cregui. I, en canvi, gent que treballa, que crea, que investiga...aquesta no surt enlloc. A Espanya anem molt endarrerits, aquí la gent no n'és conscient perquè no hi ha educació ni crítica. Entre que la gent gran no entén res i els joves es pensen que això és la realitat, la confusió és total.

Dos programes infantils bons?

Doncs Les Tres Bessones i Barri Sèsam, per exemple.

I la tele que fa més mal?

La que només pensa en els diners. En la rendibilitat i no amb la qualitat.

Els videojocs poden ser pitjor que la tele?

I també poden ser molt millor. Les noves tecnologies no són dolentes de per sí. El que és dolent és la manera d'utilitzar-les. Els videojocs (i la tele, i per això lluitem) poden ser extraordinaris, es poden fer coses meravelloses i jo espero que en un futur la gent s'acabarà organitzant i es reorganitzarà el món d'una altra manera perquè així no es pot seguir....ara ja es diu que per alimentar la humanitat del 2050 fa falta una altre planeta. Quina barbaritat!. Ha de canviar tot, també en les noves tecnologies, perquè la crisi no és econòmica. La crisi que vivim és espiritual. Si qualla la idea que la rendibilitat social és més imporant que l'economica anirem millor.