• Imprimir

Històries dels EUA

Pilar Antillach

El 4-N serà una data d'aquelles que el tòpic i la retòrica periodística rebenten diccionaris i capgiren llibres d'estil. Si guanya Obama, veurem fins on aguanta l'adjectiu (dia) històric. Cap novetat, perquè el candidat demòcrata fa dies que fa història. La darrera, al protagonitzar l'espot polític més car de la televisió. Una barreja de biografia i anunci electoral, on Obama narra unes quantes "històries americanes" d'un grup de soferts protagonistes de la crisi econòmica, la sanitat, la guerra d' Iraq... El sistema de pagar per sortir a la televisió, sense intermediaris, no és nou. L'independent Ross Perot s'hi va gastar una (la seva) fortuna l'any 92. George Bush, en la campanya a la reelecció, també va haver de comprar uns minuts del prime time perquè les televisions havien ignorat un acte electoral que ell considerava important. L'espot d'Obama ens ha permès saber que el prime time de les cadenes americanes cotitza a milió de dòlars la mitja hora, sense distinció entre publicitat comercial i política. Un plantejament normal en el context americà, on els partits són una peça més de l'engranatge democràtic, que es paguen les despeses de la seva butxaca o dels seus seguidors. Aquí, costa d'entendre. Els partits han aconseguit que tota la publicitat política es consideri un dret inherent al procés electoral i, per tant, a la democràcia. Aquest privilegi, que beneficia amb escreix els més grans, genera confusió entre propaganda i informació; fins a confondre's totes dues. Ho agreuja el fet que els partits viuen en campanya electoral permanent i provoquen la saturació dels espais informatius, ignorant que la propaganda es paga des que els grecs la van inventar. Doncs millor en diners que en espècies.