• Imprimir

UNES REFLEXIONS ABANS DE LA REUNIÓ SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC

Cap a Copenhaguen

Margot Wallström / Vicepresidenta de la Comissió Europea www.roadtocopenhagen.org

PEREPRATS

Ens queden menys de vuit anys per salvar el planeta. Si aleshores, tal com afirmen les previsions més pessimistes, la temperatura global de la Terra supera en més de 2º C la d'abans de la Revolució Industrial, serà impossible revertir la situació. Dijous vinent hi ha convocada a Brussel·les una nova reunió per parlar del canvi climàtic, però aquesta vegada serà una reunió ben diferent. I per què? Doncs perquè respon a una iniciativa innovadora, que busca superar els límits de les negociacions tradicionals a nivell governamental, normalment a porta tancada, i donarà la paraula a la societat civil. Els participants en la reunió sabem que, en la lluita contra el canvi climàtic, ja no valen excuses i que tot el que fem a partir d'ara serà decisiu. I estem convençuts que hi ha raons per ser optimistes i fins i tot molt optimistes, perquè, certament, disposem dels coneixements tècnics, les eines, la tecnologia i els recursos econòmics necessaris per mitigar-ne els efectes i garantir la justícia climàtica.

EL PROTOCOL DE KYOTO FINALITZA EL 2012 i l'any que ve la comunitat mundial ja haurà de pronunciar-se, en una cimera a Copenhaguen, sobre la necessitat d'un nou acord. És per això que la conferència de dijous s'anomena Camí cap a Copenhaguen. El debat ja va començar a Bali l'any passat, en el marc de l'ONU, i enguany els negociadors es reuniran a Poznan, Polònia, de l'1 al 10 de desembre. Hem decidit impulsar aquesta iniciativa única perquè creiem que no n'hi ha prou amb la política per aturar el canvi climàtic. Com a ciutadans del món, seran les nostres decisions quotidianes i les exigències que fem arribar a polítics i empreses el que acabarà determinant la temperatura del planeta. El canvi climàtic ens afectarà a tots i tots hauríem de tenir dret a expressar les nostres inquietuds i expectatives. Les negociacions no haurien d'estar reservades a una petita elit de polítics i experts. Cal encetar un debat general i democràtic sobre el canvi climàtic i sobre el nostre futur. I aquest és, precisament, l'objectiu de la iniciativa: donar veu al màxim nombre de persones a l'hora de negociar l'acord que haurà de substituir el de Kyoto.

CAMÍ CAP A COPENHAGUEN ÉS UNA INICIATIVA conjunta del Club de Madrid, Globe Europe i Respect Table que aplega persones de tot tipus que creuen en un món sostenible. S'organitza interactivament a través d'internet i és obert a qualsevol persona que tingui interès a parlar directament amb els legisladors, les oenagés, les empreses "progressistes" i els acadèmics, tots ells amb un paper cabdal en l'assoliment d'una societat baixa en carboni. En la trobada de dijous s'hi discutiran els punts de l'ordre del dia de la conferència de l'ONU a Poznan. S'hi parlarà dels objectius a llarg termini i dels avenços assolits en adaptació i tecnologia. Un dels tallers se centrarà en els drets humans, el gènere i la justícia climàtica, una dimensió que tot sovint queda marginada en els debats actuals de l'ONU sobre el canvi climàtic, que tenen tendència a centrar-se més en qüestions tecnològiques i econòmiques que en el context humà i social. Aquest aspecte serà un punt important del comunicat oficial que tenim intenció de remetre directament als negociadors de l'ONU a Poznan. I per què creiem que és tan important el context humà? El 1820 el Regne Unit era el país més ric del món. Els ingressos mitjans per persona eren tres vegades més alts que els de la regió més pobra del planeta, l'Àfrica subsahariana.

AVUI DIA, EL PAÍS MÉS RIC DEL MÓN, els Estats Units, té una renda per càpita gairebé vint vegades més alta que la de la regió més pobra del món, que continua essent l'Àfrica subsahariana. Gran part de l'augment de població previst per al 2050 -2.600 milions- es produirà a les regions més pobres del món, que no tenen un creixement econòmic convergent, són les més inestables políticament i seran les més afectades pel canvi climàtic. Jeffrey Sachs parla de la paradoxa d'una economia global unificada i d'una societat global dividida, on el parany de la pobresa no para de créixer en comptes de reduir-se. És una tendència molt preocupant que crea una "bretxa de sostenibilitat" a la qual hem de posar remei. El premi Nobel de la pau Wangari Mathai ho explica d'una manera molt senzilla: "No hi pot haver desenvolupament sostenible sense desenvolupament igualitari, i no hi pot haver desenvolupament igualitari sense igualtat de gènere". És evident que no podrem pal·liar els efectes del canvi climàtic sense fer front a la pobresa i garantir la justícia climàtica.

PER ACABAR, ASSOLIR LA SOSTENIBILITAT i crear una economia amb poques emissions de CO₂ no només dependrà de la innovació tecnològica, sinó que també requerirà innovacions socials i polítiques de gran abast. No hem d'oblidar que no és pas la tecnologia qui podrà acabar amb la pobresa, fer respectar els drets humans, aturar el canvi climàtic i construir una societat sostenible. Són les persones. I les persones seran el focus d'atenció de la iniciativa Camí cap a Copenhaguen. Esperem que l'acord que s'hi assoleixi reivindiqui la justícia climàtica per a tots els pobles. *