• Imprimir
• Enviar

El poder i el present

Pilar Antillach

John McCain va dir a Barack Obama "Vostè confon tàctica i estratègia" i ni se'l va mirar, com en tot el debat. Els galons permeten aquestes arrogàncies, i més, si penses que pots ser el proper president dels EUA i liderar el món. "Lideratges globals" reclamen dos líders locals, amb galons, els expresidents Felipe González i Jordi Pujol, per afrontar la crisi de lideratge i valors que patim. Hem de veure l'abast de la crisi financera; no obstant, en la falta d'idees i valors hi ha factors locals determinants. El pelotazo dels vuitanta i noranta i l'especulació posterior porten la z dels tres darrers presidents espanyols. Igual que el fracàs escolar. L'estratègia per modernitzar el sistema econòmic i educatiu podia ser bona, però la tàctica ho ha distorsionat. González i Pujol ho saben i per això només parlen d'estratègies, i alguna frustració: "Ens vam deixar portar pels intel·lectuals i ara tenim un sistema educatiu perniciós", diu González. Pujol calla. L'ensenyament mai va ser estratègia del seu govern. Els dos expresidents compartien debat amb Miquel Roca, que porta galons sense ser líder, i això li permet des de capgirar el títol de la ponència en què participaven -"Polítics sense idees, intel·lectuals sens poder"- a barrejar estratègia i tàctica: "El lideratge polític s'ha de recolzar en idees i projectes... No hi ha res més perillós que les respostes mediàtiques del que es pretén aconseguir". Sap de què parla. La càmera sempre ha estimat més Pujol. A tots, els ha preocupat en excés el control dels mitjans de comunicació quan han tingut idees i poder per aplicar-les. El mateix González ho reconeix: "Hem fet política sense mirar la cara dels ciutadans, sinó la dels altres polítics". I no ha canviat.