• Imprimir

Un populista perillós

Xavier Roig / Enginyer i escriptor. Autor de 'La dictadura de la incompetència' (La Campana) xroig.avui@gmail.com

CARLOTA BOADA

La setmana passada vam patir una sobredosi de les mentides que habitualment expel·leix Zapatero. A casa ja no li fem cas. Ara bé, preocupa observar que determinat progressisme català (fins i tot independentista) evita criticar-lo. Quan dius que és l'últim populista d'Europa (espècie de vertebrat que creiem només supervivent a Llatinoamèrica), et salten dient coses com ara "¿No deus preferir el neocon de Sarkozy?". I això espanta. Perquè vol dir que les seves mentides són acceptades, com a mal menor, per part d'un sectarisme aberrant. Una cosa és estar d'acord, o no, amb la ideologia d'un determinat polític; una altra molt diferent és avalar una cotorra embogida. Deixant de banda la xerrameca estatutària, que dono per perduda, hi ha aspectes d'aquest Zapatero que preocupen.

LA MENTIDA QUE D'AQUÍ A QUATRE ANYS superarem França en renda per càpita forma part d'una estratègia. Fa mesos vaig estar sopant amb un secretari d'Estat del govern espanyol, i va dir (impasible el ademán) que aviat superaríem Alemanya. Després, en Zapatero va dir que ja superàvem Itàlia -cosa que va provocar el desmentiment del govern Prodi-. Com poden comprendre, tot és una bola. Aquest individu corre el risc que, un dia, determinats dirigents europeus -que l'han calat i li fan el buit- li diguin: "Saps què, Zapatero? Com que ja ens has superat en renda per càpita, aquests diners que la UE et dóna (i que paguen els contribuents alemanys, francesos i italians, entre d'altres) a partir d'ara te'ls donarà ta mare". L'any 2006 les ajudes de la UE van significar un 1,6% del PIB espanyol. El noi és poc viatjat, i hauria de saber que la barra que gasta amb els catalans, amb els europeus no la pot emprar. De tontos ja gairebé no en queden.

L'ALTRE ASPECTE QUE M'AMOÏNA ÉS EL FET que vagi repetint que aquesta crisi és importada i que el sistema financer espanyol és tan sòlid com els primers del món. Dóna a entendre que els Estats Units són culpables, que el seu sistema no és sòlid i per això fan fallida els seus bancs. Aquesta mentida excita l'antiamericanisme (ja prou acusat a Catalunya) i dilueix responsabilitats. Anem a pams. Aquí, la crisi encara no sabem que ha arribat a les entitats financeres per raons simples. El 50% del sistema financer espanyol està controlat pels polítics. Em refereixo a les caixes d'estalvi. La falta de transparència és total. Des de la impossibilitat de premiar/castigar els gestors (les caixes no cotitzen a borsa), passant per les manipulacions polítiques que fan jubilar/incorporar/nomenar directius, i acabant pels préstecs per finançar partits (deutes que, després, es condonen a canvi de vés a saber què). El sistema financer americà passa a pèrdues, immediatament, aquells morosos que no paguen les hipoteques, mentre que aquí els impagats poden dormir bastants mesos (com ho estan fent ara mateix) sota l'epígraf de "clients de dubtós cobrament". Ningú ens explica que moltes caixes, per poder sobreviure a aquesta situació, s'estan venent les empreses d'assegurances, les participacions que posseïen en empreses importants, etc. El sistema financer espanyol és el menys transparent d'Occident pel simple fet que el 50% és opac. Perquè aquest 50% està controlat pels polítics en lloc de pel mercat -manipulació que, espero, algun dia la UE declari il·legal.

BÉ, NO M'HI ESTENC, PERQUÈ, PER SORT, a l'estranger, el que diu en Zapatero ni ho escolten. El mal que pot produir és limitat, però tot es concentra aquí -que és el mercat a qui ell orienta les mentides-. Ignoro què deuen pensar el 45,39% d'electors catalans que el van votar. Però, saben què els dic? Que si els va malament... que n'aprenguin!

NOTA AL MARGE: Un acord entre partits que tots crèiem consumat (el dels 700.000 milions de dòlars) va ser tombat inicialment per la Cambra de Representants dels EUA (sorprenentment per a nosaltres, s'hi oposen alguns demòcrates i alguns republicans). Els membres d'aquesta cambra intenten representar els interessos del districte que els ha elegit, i no pas donar satisfacció al seu partit. No ho troben fantàstic?