• Imprimir

La Catalunya perplexa

Xavier Roig / Enginyer i escriptor xroig.avui@gmail.com

CARLOTA BOADA

L'Institut d'Estudis Catalans ha publicat un informe sobre la situació de perplexitat que viu la societat catalana. El resum de l'estudi podria ser: "Catalunya està frustrada perquè ja no és la primera dels últims". Trobo, però, que s'hauria d'anar més lluny si del que es tracta és d'avançar en les solucions.

AL MÓN, LA SÍNDROME que pateix Catalunya té un nom: argentinització. Un país que aparentment va bé -segurament perquè els altres van pitjor que ell- s'enfronta, en un període determinat, a canvis externs no controlats. I resulta que en aquest període delicat el país no dóna la talla perquè, principalment, es troba representat per unes classes política, sindical i empresarial que són d'escassa qualitat. Aquestes classes (que han estat elegides, certament, però per un mètode que estimula l'endogàmia i, per tant, l'autodegradació), controlen els mitjans de comunicació -cadascú en la mesura de les seves possibilitats-. Per tant, acaben arrossegant tot el país al desastre sense que la població en sigui conscient, perquè ningú li ho ha explicat. Tracten de fer creure que s'és el centre de l'Univers i que el món està equivocat, però que, tard o d'hora, reconeixerà l'error i rectificarà. Aconsegueixen convèncer la població que no només tot va bé, sinó que, a més, s'és genial. Per això, quan llampega, el ciutadans de Buenos Aires (com els de Barcelona) es pensen que és Déu que els està fotografiant.

ANEM A PAMS. DE LA POCA qualitat de la classe política ja se n'ha escrit molt. No fan pinta de voler canviar d'hàbits i, per tant, anirem a pitjor. Ara bé, amb els representants empresarials succeeix un fet peculiar. Si vostès observen els individus que tots tenim al cap, detectaran tres fets. Primer: sempre són els mateixos. Es repeteixen a tots els actes i notícies de la premsa local. El fet dura decennis i és sorprenent. Segon: la majoria d'aquests individus que pretenen representar l'empresariat, no són empresaris. En anglès o francès no existeix confusió: o s'és executiu d'una empresa sense ser-ne propietari ("businessman" o "homme d'affaires"), o s'és accionista de l'empresa on s'arrisca la pròpia fortuna ("entrepreneur", tant en anglès com en francès). Tercer: si mai aquests representants són veritables propietaris d'empreses, resulta que, en la majoria de casos, no són de primera generació -posseeixen empreses que van crear els pares o els avis-. Altre cop confusió. En anglès "entrepreneur" no només vol dir que s'és amo de l'empresa, sinó que se n'ha estat el promotor.

QUE HI HA EMPRENEDORS qualificats i bons a Catalunya? Evidentment. Però cada cop en queden menys perquè els seus interessos no estan representats per ningú. L'esperit emprenedor a Catalunya va de baixa perquè està ofegat. Un estudi publicat per la Universitat de Harvard i pel MIT (De facto political power and institutional persistence, 2006), demostra que si les elits no es renoven quan hi ha un canvi polític, aquestes s'enquisten. S'envalenteixen davant el poder polític i malmeten el país. L'estudi analitza el cas dels Estats del sud dels Estats Units en acabar la guerra civil el 1865. No haver aprofitat l'oportunitat per renovar les elits econòmiques va provocar que el sud entrés en una depressió de la qual no se'n va sortir fins passada la meitat del segle XX. Un segle d'estancament! A Catalunya, aquesta renovació no va tenir lloc durant la Transició, i aquest immobilisme s'ha vist reafirmat malgrat els recanvis democràtics posteriors. Poca broma, que ja portem un terç del camí decadent que va recórrer el sud nord-americà.

PER TANT, ES PODRAN FER TOTS els estudis que es vulgui, que seran benvinguts. Però seguir donant voltes al mateix sense voler encarar-se amb els responsables, seguir discutint sobre la febre, tot deixant la porta oberta perquè algú pugui dir que els responsables de tot plegat estan ubicats a Mart o la Lluna, només fa que dilatar la decadència. I a mi això sí que em produeix perplexitat. I indignació.