• Imprimir

ELS MÈDIA COM A PLATAFORMA PER A TOT TIPUS DE COMENTARI

Falsa participació

Vicenç Villatoro / Periodista

PEREPRATS

Aquesta setmana vaig llegir en l'edició digital d'un important diari espanyol les declaracions d'una personalitat institucional de l'Estat. Res d'especial. Però la notícia, en l'edició digital, portava enganxats els comentaris espontanis que hi envien els lectors, i em va ser inevitable llegir el començament del primer d'aquests comentaris: "A esta puta habría que colgarla, como a todos los socialistas". Normalment, evito llegir aquesta mena de comentaris, precisament perquè aquest to, aquest tipus de llenguatge, no hi són una cosa estranya i excepcional, sinó que els tenyeixen d'una manera creixent. I no és només un problema d'un diari concret, o un problema de la premsa de Madrid o de Barcelona o una qüestió de dretes o esquerres, d'espanyolistes o catalanistes. A tots els espais d'aquesta mena acabes trobant comentaris, si no tan bèsties com aquest, amarats si més no de la mateixa mala bava impune, de la mateixa vocació destructiva.

DES DE FA UN TEMPS, EN NOM de la participació, diaris convencionals, diaris digitals, programes de ràdio i televisió, s'han obert a missatges telefònics de text o a comentaris per mail que glossen les notícies o les opinions que s'hi expressen. En una primera fase, em va semblar que aquesta mena de missatges anònims breus eren simplement el refugi del hooliganisme, de la radicalitat, de l'estirabot colèric, de la irreflexió. Però amb el pas del temps em sembla que hem anat consolidant i valorant tota una amplíssima xarxa de comentaris sobre aspectes de la vida política i de la vida col·lectiva carregats d'odi i de violència, explícitament insultants i destructius. Recordo coses terribles publicades en comentaris d'aquesta mena contra Rubianes -amb referències del gust més repugnant a la seva malaltia-, però aquest llenguatge no és monopoli de cap sector ideològic, ni cap n'està del tot lliure. I el mal és que aquesta radicalitat, aquesta impunitat de l'insult, aquesta visceralització del comentari, que es coven en aquests fòrums anònims, acaben saltant la tanca i contaminant la manera d'entendre i de parlar de política en tot l'espai públic.

ELS MITJANS JUSTIFIQUEN aquesta porta oberta als comentaris amb la paraula participació. Normalment, la possibilitat d'enviar i reproduir comentaris d'aquesta mena és vista pels mitjans més com un esquer econòmic, de mesura d'audiència i comercial, més que no pas com una forma real de participació. Alguns mitjans filtren els comentaris més impresentables. Amb això s'evita de vegades l'insult massa cru, però no l'hegemonia de l'estirabot i de l'exabrupte. Personalment, no crec que aquest gènere dibuixi un canal real de participació popular. I encara menys que se l'hagi de defensar en nom de la llibertat d'expressió. I no entenc que els mitjans li donin cada vegada més ales, més espai i més valoració.

AL MEU PARER, AQUESTA FÓRMULA de comentaris no ens ha portat per casualitat al món de l'insult, de l'estirabot, de la competició a veure qui la diu més grossa. Hi ha algunes característiques del gènere que afavoreixen això. Dos pecats originals. Un, venial, que el comentari curt, que no permet argumentar, que és gairebé com una pintada a una paret, afavoreix la contundència i el crit. Un altre, de molt més important: l'anonimat. Aquests comentaris permeten un anonimat que ofereix la sensació d'impunitat, però sobretot que canonitza la irresponsabilitat. La llibertat comporta sempre responsabilitat. Tu ets lliure de dir el que vulguis, però ets responsable de dir el que has dit. L'anonimat permet la llibertat sense responsabilitat. Tira la pedra i amaga la mà. Els polítics, els periodistes, els qui actuen en l'espai públic, poden fer-ho bé o malament, podem estar d'acord o no amb el que fan i amb el que diuen, però ho diuen donant la cara i donant el nom. Els comentaris que hem lloat com a forma de participació permeten no donar la cara ni el nom, fer-se des d'enlloc. Destruir, sense més. Les velles cartes al director dels diaris havien d'anar firmades. Les trucades a la ràdio o a la televisió es fan donant el teu nom. Els nous comentaris, no. Ens hem carregat aquest filtre. I per l'escletxa se'ns ha instal·lat aquest nou gènere d'estirabots i d'insults que han esdevingut una mena de senat a l'ombra de la nostra vida col·lectiva.

AQUESTA XARXA INSTITUCIONALITZADA de la maledicència anònima és realment desagradable. Però és alguna cosa més? És greu? És perillosa? Jo em penso que ho pot arribar a ser. Blair, fa un temps, ho va esmentar com un dels elements de la crisi de la política a Occident. La substitució del llenguatge polític on es confronten arguments donant la cara per un llenguatge polític on es confronten desqualificacions i insults fets des de l'ombra. Però per a mi el principal problema d'aquest gènere i de la seva dignificació per part dels mitjans és que obre la porta al populisme. El culte a aquest comentari anònim, la confusió entre opinió pública i desfogament particular irresponsable, és la porta oberta al populisme, que és una malaltia que pot destruir la democràcia des de dintre, per ofec. El populisme, l'afalac a allò que figura que diu el poble, la sobrevaloració de l'estirabot anònim, no són una exageració de la democràcia. Són una malaltia de la democràcia. Greu? Depèn de si es fa gros. Però els primers símptomes ja els tenim aquí.