• Imprimir

LA RELACIÓ AMB EL CATALÀ D'UN COL·LECTIU SERIÓS

Sinocatalans

Jordi Coca / Escriptor

CARLES DE MIGUEL

Els darrers mesos s'ha parlat força de la comunitat xinesa que viu a Barcelona, i especialment de la manera tan particular que tenen aquests ciutadans de dur els seus negocis: horaris exagerats, sistemes de finançament atípics, autoexplotació, indiferència davant de les ordenances municipals... No dubto del que s'ha discutit i de la conveniència de posar fre a un creixement descontrolat de botigues i negocis al major, especialment en la zona de passeig de Sant Joan fins a la plaça d'Urquinaona.

ARA, UN COP DIT AIXÒ, TAMBÉ VOLDRIA remarcar una evidència que la distància cultural, lingüística i naturalment d'hàbits quotidians, entre els xinesos i nosaltres, és abismal. És possible que ells siguin tancats, és possible que tendeixin al gueto i a prescindir de l'entorn, però també és possible que nosaltres no els hàgim sabut tractar i que els mirem sempre des del tòpic. I, a més, hauríem d'admetre que en el període democràtic no ens hem plantejat res seriós al voltant de la immigració fins fa dos dies. Durant anys tot era callar i mirar amb una certa superioritat perplexa.

I AQUEST TEMA DELS XINESOS VE a tom -Olimpíades al marge- perquè fa poc s'han conegut unes dades sorprenents amb relació a l'aprenentatge de la llengua catalana per part dels xinesos. L'experiència se centra en el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), i especialment en els territoris de Santa Coloma, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Barcelona, Maresme i Lleida. Ras i curt: en dos anys gairebé s'ha triplicat els nombre d'inscripcions de xinesos als cursos de català del Consorci. Si el curs 2005-2006 s'hi van inscriure un total de 243 xinesos, el curs 2007-2008 han estat 655. Es dirà que 655 es ben poca cosa, però potser que ho mirem d'una altra manera: és el triple del que teníem dos cursos enrere.

I QUIN HA ESTAT EL MIRACLE que ha fet possible aquest increment espectacular? Doncs, com sempre passa, el fet real és que no hi ha cap miracle, sinó una gestió ben feta. El Centre de Normalització Lingüística de Santa Coloma de Gramenet, per exemple, va contractar una mediadora catalana que ha viscut tres anys a la Xina i, amb el suport de l'Ajuntament, es va iniciar una feina de difusió dels cursos de català als comerços, al restaurants, a les escoles i als instituts. Tot seguit es va contractar una professora que tenia coneixements de mandarí i es va elaborar un material pedagògic específic. La sorpresa va ser majúscula ja que, a més d'incrementar el nombre de matrícules, s'havia entrat en contacte amb un col·lectiu fidel, seriós, i que no abandona els cursos un cop iniciats. El que costa, doncs, és superar la primera barrera, una d'aquestes fronteres interiors que tants problemes ocasionen als humans. I pensem que en el cas de Santa Coloma estem parlant de més de 4.000 xinesos empadronats, dels quals el 64 % no entenen el català i només el 54% parlen una mica de castellà. L'accés, doncs, era difícil, però ja es veu que no era impossible.

AQUESTA MATEIXA EXPERIÈNCIA, amb petites variants, s'ha anat fent a les poblacions esmentades més amunt i és possible que en algun altre indret del nostre país. Els alumnes majoritàriament procedeixen de Zhejiang, als sud-est de la Xina, tenen entre trenta i cinquanta anys i han emigrat amb la família. Són gent senzilla, paletes, mestresses de casa, cambrers, treballadors tèxtils... Els professors coincideixen a dir que es tracta d'uns alumnes exemplars, que tenen una gran capacitat per posar en pràctica els ensenyaments, que entenen de seguida el valor i la transcendència de saber la llengua del país on viuen, i que cal adaptar-se als mètodes d'ensenyament xinès, que bàsicament és repetitiu i de memorització. En aquest sentit l'Associació Sociocultural La Formiga de Barcelona també ha desenvolupat mètodes propis d'immersió que cal tenir en compte. A més, per fer possible tot això, a Badalona es van signar convenis amb l'Associació de Dones Xineses a Catalunya i amb l'Asociación de Centros Comerciales y Culturales Chinos en España. En altres llocs s'ha treballat amb l'Associació de Majoristes Xinesos, i també s'ha mirat de difondre la iniciativa a diaris en xinès... A Llengua i Ús, la revista tècnica de Política Lingüística (núm. 41, anys 2008) hi ha informació detallada d'aquest procés, que també es pot consultar a http://www.gencat.cat/llengua.

ÉS TOT UN ÈXIT HAVER MOTIVAT persones amb aquestes característiques per iniciar-se en una experiència formativa la utilitat immediata de la qual no és evident per a ningú, ja que a hores d'ara el carrer desmenteix la necessitat de fer aquest esforç. I, tanmateix, s'ha fet. I ens és imprescindible fer-lo. Ens hi va, ni més ni menys, que ser un país cohesionat i amb esperances de futur, o esdevenir només un territori. La llengua, s'ha dit mil vegades, no és únicament una qüestió de paraules. Al darrere sempre hi ha una cultura i, és clar, persones, éssers humans, ciutadans. Que de vegades aquests ciutadans nouvinguts generen problemes? Doncs sí, però també generem problemes nosaltres mateixos, encara que potser són d'una altra mena. Per contribuir a superar aquestes dificultats, el coneixement mutu és fonamental, i si de passada aconseguim incrementar els catalanoparlants, doncs encara millor...