• Imprimir

La funció dels col·legis

Joan Ribó / Degà del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona

FRANK JENSEN

L'ésser humà és un ésser social per naturalesa i per això tendeix a l'agrupament en qualsevol de les seves activitats, ja siguin públiques o privades. A Catalunya a partir del segle XII van néixer els gremis, que provenien de les germandats o confraries d'origen religiós. Una dels principals causes de la seva aparició va ser el puixant creixement dels oficis artesans a les ciutats i al llarg dels segles van experimentar molts canvis, però sempre hi va haver una idea present en tots ells: la defensa de la professió. Això pot sonar fins i tot malament si no se sap explicar, ja que pot tenir connotacions corporativistes de signe negatiu. I cal dir ben alt que no és així.

DEFENSAR UNA PROFESSIÓ, i per tant els seus professionals, no és res més que un acte de coherència que comporta un nivell d'organització i compromís considerable. I per què parlo de coherència? Doncs perquè tot col·lectiu que comparteix uns valors determinats, ja siguin morals o materials, ha de poder aixoplugar-se en el si d'una organització que entengui i comprengui els mateixos neguits i preocupacions i hi participi.

QUI MILLOR QUE UN COL·LEGA per entendre les preocupacions professionals d'un altre? Qui millor que un col·lega per saber què fa falta per afrontar els nous reptes que es plantegen dia a dia? Qui millor que un col·lega per decidir si una actuació determinada s'ajusta a les normes ètiques i deontològiques que tot professional ha d'aplicar? Bé doncs, aquesta és l'essència dels actuals col·legis professionals.

NO CAL RECORDAR QUE AVUI DIA per exercir qualsevol professió amb garanties cal un nivell de preparació i de coneixements considerables. El món evoluciona a marxes forçades i costa seguir el ritme. Per tant els professionals necessiten que algú vetlli perquè puguin exercir la professió amb les condicions necessàries. I no només això: també cal un lloc on puguin intercanviar experiències, on puguin formar-se i actualitzar coneixements, on puguin informar-se de totes les qüestions que afecten la professió. En definitiva un col·legi professional ha de poder oferir als seus col·legiats tot allò que no podrà trobar enlloc més. Perquè si parlem, per exemple, de cursos especialitzats, és molt difícil que es puguin fer fora de l'àmbit col·legial amb el mateix nivell, ja que el col·legi coneix els especialistes que seran capaços d'aportar la seva experiència directa.

D'ALTRA BANDA, LA SOCIETAT també troba en els col·legis un aliat important a l'hora d'accedir als serveis de professionals especialitzats, ja sigui en qüestions de tipus legal (peritacions, dictàmens), ja sigui en qüestions de caràcter professional com ara projectes i assessories, i en definitiva sempre podran donar solucions a qualsevol requeriment relacionat amb la professió que representen. Finalment, no cal oblidar el posicionament a través dels mitjans de comunicació en qüestions d'interès social, que poden ajudar a formar opinió en el gran públic.

ARA BÉ, ÉS EVIDENT QUE, com tota organització del segle XXI, els col·legis han d'evolucionar i modernitzar-se. Sense anar més lluny, cal potenciar l'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació - a tall d'exemple, el nostre col·legi, que enguany fa cinquanta anys, ja fa temps que va implementar el visat per internet, cosa que evita desplaçaments a la seu col·legial-, però també cal modernitzar les estructures de gestió i de govern.

JA HAN PASSAT A LA HISTÒRIA els temps en què el secretari acudia un dia a la setmana a signar els quatre papers que hi havia sobre la taula. Nosaltres, com la majoria de col·legis, hem incrementat notablement en pocs anys tant l'espai físic com el capital humà, tot plegat per atendre les creixents necessitats dels col·legiats i de la societat. Esperem, doncs, poder continuar sent útils, com a mínim cinquanta anys més.