• Imprimir

El Prat: ja fa dos anys

Xavier Roig / Enginyer i escriptor

CARLOTA BOADA

No fa gaire, una amiga meva va reunir-se amb el corresponsal a Espanya d'un important diari estranger. Aquest, entre d'altres coses, li va venir a dir: "A Catalunya difícilment us en sortireu amb res del que feu. La qüestió és simple: ningú passa comptes. Els que cometen malifetes campen lliures, els que cometen errors (voluntària o involuntàriament) no paguen per les conseqüències dels seus actes. No exigiu responsabilitats ni als governants, ni als dirigents econòmics, ni als empleats... a ningú. El país ha caigut en la irresponsabilitat col·lectiva, i com que no practiqueu cap tipus d'accountability, esteu abocats al fracàs".

QUALSEVOL VIATGE QUE FAIG en avió té sempre, indefectiblement, dos moments molt irritants: la sortida i l'arribada per l'aeroport de Barcelona. Es fa difícil trobar al món un aeroport poblat per gent tan desagradablement barroera: des dels taxistes, fins els agents de seguretat que et tracten insolentment i que miren les pantalles mentre xerren. Fa uns dies, un amic estranger provinent de Frankfurt va estar esperant la sortida de les maletes durant més d'una hora. Tots hem sofert incidències causades per aquest servei miserable. Un servei que és un desastre perquè els que gestionen l'aeroport són incompetents. Però, a més, perquè els senyors que traginen les maletes a l'aeroport de Barcelona saben que viuen a un país sense accountability. El degradat servei de handling (operacions en terra de les companyies aèries) que patim a l'aeroport de Barcelona és la lògica conseqüència d'un país que ja ha assumit que mai no es demanen responsabilitats.

¿RECORDEN QUAN, ARA FA DOS ANYS, un grup de delinqüents va envair les pistes del Prat causant perjudicis irreparables i posant en risc la seguretat, no només de les operacions en terra, sinó de les desenes de vols que van haver de ser desviats en no poder aterrar? Doncs bé, aquells malfactors no només no han estat castigats, sinó que ni tan sols se'ls ha processat (els obscurs pactes entre polítics, sindicats, aeroport, empreses afectades, etc. ho han fet impossible). Si ho recorden, l'origen del conflicte venia de que fins aquella data el handling el feia de forma exclusiva Iberia (aquesta companyia que, gràcies a les conxorxes barcelonines i al savoir faire d'un empresariado catalán que tampoc practica l'accountability, ara tornarà a dominar el Prat). Doncs bé, en anunciar-se que el monopoli s'acabava, i que el handling es liberalitzaria i s'assignaria a diverses empreses, a aquests empleats no els va venir de gust la decisió i alguns van envair les pistes. M'expliquen (i així ho he llegit a la premsa) que aquells delinqüents no només no han estat castigats, sinó que han tingut premi i han estat recol·locats a les diferents empreses de handling que ara operen a l'aeroport. Vet aquí per què el tema de les maletes no funciona, ni funcionarà mai. Perquè la porqueria monopolística que, localitzada i controlada, s'apilava sota l'etiqueta "Iberia", ara la tenim escampada, empastifant-ho tot sense control. És una de les moltes conseqüències que pateixen els països que no practiquen l'exigència, que no practiquen allò que al món es coneix com (diguin-me pesat) accountability.

SHAKESPEARE SABIA EL QUE POSAVA en boca dels seus personatges -res és gratuït-. A El mercader de Venècia, el jueu Shylock li ve a dir al dux (que és el jutge) una cosa curiosa: que la llei s'ha de fer complir, i que si els contractes que se signen a la Serenissima Repubblica que el dux governa es declaressin nuls sense un motiu legalment sustentat, la república cauria en el desprestigi i en la misèria, perquè el món sabria que a Venècia els compromisos són paper mullat. Alguns de nosaltres ja sabíem que un dels motius de la decadència de Catalunya és que els responsables no se senten cridats a passar comptes pels seus actes. Ara, per la informació que m'arriba d'aquest corresponsal estranger, dedueixo que la resta del món també ho sap. I com que el desprestigi ja se'ns reconeix, només ens queda patir la misèria.