• Imprimir

LA IMPORTÀNCIA DEL POETA, 75 ANYS DESPRÉS DE LA SEVA MORT

Konstantinos P. Kavafis

D. Sam Abrams / Poeta, assagista i traductor

CARLES DE MIGUEL

Ales dues de la matinada del dia 29 d'abril del 1933, el dia mateix del seu setantè aniversari, va morir el poeta grec Konstantinos P. Kavafis en un hospital d'Alexandria com a conseqüència d'un càncer de gola que patia des de feia temps. Primer va perdre la veu després d'una traqueotomia i finalment va perdre la vida.

AL LLARG D'AQUESTS 75 ANYS, Kavafis s'ha convertit en un autèntic referent de la cultura occidental. El van defensar i projectar personalitats com E.M. Forster o W.H. Auden. Va ser traduït al francès per Marguerite Yourcenar. En anglès existeixen 7 versions diferents dels poemes canònics, publicades entre 1951 i 2007. Kavafis apareix a la novel·la Quartet d'Alexandria de Lawrence Durrell. La cançó Alexandra leaving de Leonard Cohen és una adaptació del poema kavafià El déu abandona Antoni. El poema El déu abandona David de l'israelià Pinkhas Sadé parteix de Kavafis. Un dels millors assaigs literaris de Joseph Brodsky està dedicat a l'estudi de l'obra de Kavafis. El premi Nobel J.M. Coetzee va agafar en préstec un títol d'un poema de Kavafis, Esperant els bàrbars, per batejar la seva obra mestra. Existeix un cercador sofisticat a la xarxa que es diu Ithaki.net en honor del famós poema kavafià.

I LA CULTURA CATALANA TAMBÉ ha acollit l'obra de Kavafis com un referent de pes. El va descobrir, com qui diu, Carles Riba en les seves ja llegendàries traduccions del 1962, només un any després de la també mítica versió anglesa de Rae Dalven amb pròleg d'Auden. Posteriorment ens han arribat les traduccions integrals de Joan Ferraté (1975, 1976, 1978), Alexis Eudald Solà (1975, 1977) i Antoni Avellà i Bartomeu Garcés (1996). Qui no coneix la cançó Viatge a Ítaca de Lluís Llach? Josep Tero ha dut Kavafis a tot el territori a partir de cançons, discos i espectacles. Manuel Forcano va traduir Faros i Farelló. Una evocació d'Alexandria d'E.M. Forster perquè els lectors catalans poguessin acostar-se més a l'univers de Kavafis. Forcano també va titular la seva antologia de Pinkhas Sadé El déu abandona David per raons òbvies. Un dels millors poemes històrics de la poesia catalana contemporània, Dux a Tarraco d'Enric Sòria, és de clara inspiració kavafiana. El conte Nit de 1911, inspirat en Kavafis, és l'obra mestra de la narrativa breu de Maria Àngels Anglada. Podem rastrejar la presència de la influència de Kavafis en poetes actuals com Francesc Parcerisas, Joan Margarit, Carles Miralles, Ponç Pons, Antoni Vidal Ferrando, Pere Rovira o Manuel Forcano.

QUÈ HI HA EN L'OBRA POÈTICA de Kavafis que fa que tingui aquesta acollida tan sòlida i tan entusiasta? En primer lloc, la força imbatible de la seva autenticitat, la seva veritat moral profunda, la seva honradesa. En segon lloc, la seva modèstia i discreció com a artista que es va traduir en uns poemes despullats i directes, aparentment senzills. Kavafis ens demostra que es poden plantejar les qüestions més importants de la condició humana amb paraules senzilles. En tercer lloc, la seva emotivitat perfecta, una emotivitat de gran sensibilitat i subtilesa. En quart lloc, el seu realisme vivíssim. En cinquè lloc, la seva actitud i veu crítica davant els mecanismes distorsionadors i destructius de la política i la societat. I en cinquè lloc, la defensa ardida que fa Kavafis del valor de la memòria individual i col·lectiva.

EN ALTRES LLOCS DEL MÓN es commemorem seriosament els 75 anys de la desaparició de Kavafis. A Catalunya, en canvi, només he vist un parell o tres de coses a l'horitzó. El traductor Eusebi Ayensa es va endur el premi Jordi Domènech de traducció amb noves versions de Kavafis i Cafè Central editarà el llibre. També la nova col·lecció El Cercle de Viena anuncia un nou Kavafis. I actuarà Josep Tero, que no perd mai de vista Kavafis.

PER ENÈSIMA VEGADA LA CULTURA catalana perd una ocasió rodona per afegir-se a una gran celebració cultural a nivell internacional. Gairebé sempre passa el mateix. És com si Catalunya li agradés ser més petita i negligible del que és en realitat. ¿Quants països en el món poden presentar un full de servei de vinculació al poeta Kavafis com Catalunya? En aquest sentit, Catalunya pot competir en la lliga de la grans cultures. Però no.

I TINC LA SOSPITA, MÉS AVIAT LLETJA, que aquest cop es deu a la poca comprensió de com funcionen els autors clàssics dins un sistema literari. Jo crec que hi ha una idea massa estesa a Catalunya en aquests moments que Kavafis és una cosa una mica passadeta que pertany a l'època dels 70, 80 i 90 i que ara "no toca" o "no es porta". Quin equívoc més trist. Kavafis és un clàssic modern indiscutible i això vol dir que és un autor que no passa de moda mai perquè sempre n'estem actualitzant les nostres lectures, com fem amb clàssics universals com Homer, Dante o Shakespeare. Ara hauríem d'estar immersos en un procés de re-edició, re-traducció i re-lectura, amb discussió, del gran poeta. La poesia catalana en sortiria enfortida.