• Imprimir

Dinamarca com a model

David Murillo Bonvehí / Investigador de l'Institut d'Innovació Social d'ESADE

JORDI SÀBAT

Dinamarca és un país petit. Amb cinc milions i mig d'habitants, és lleugerament més gran i més ric que Catalunya, però és també un país amb el qual podríem comparar-nos i faríem bé de comparar-nos. Compta, com nosaltres, amb una base econòmica important feta de petites i mitjanes empreses. No té multinacionals de primer nivell com Ikea o Nokia. Disposa també d'un sector agrari encara important i ara per ara comença a patir la crisi que s'estén arreu: el país decreix.

ENTRE LES DIFERÈNCIES MÉS remarcables, els danesos compten amb una ètica del treball que els atorga una productivitat envejable; són professionals ben pagats però sotmesos a un tipus impositiu realment alt. En un país autosuficient en petroli, l'atur és gairebé inexistent. També disposen d'una tradició democràtica ben arrelada i, com és obvi de recordar, tenen un Estat propi. Al marge de tot això, la BBC ens recordava fa uns dies una notícia poc coneguda i menys encara valorada. Segons l'Enquesta Mundial de Valors, tot i tenir un clima que només pot ser qualificat d'horrible, són el país més feliç del món. Comprendre aquest fet passa no només per analitzar la seva base econòmica sinó, de manera fonamental, les raons culturals d'un cert model d'èxit.

ANEM AMB UN EXEMPLE. Fa uns anys, un grup d'acadèmics va fer el mateix experiment a diferents països d'Europa: deixar en llocs públics moneders amb diners i un telèfon de contacte. En quin país europeu el nombre de devolucions va ser el més alt? Efectivament, Dinamarca. Si aquest és un país model, ho és sobretot en confiança. Per a un europeu del sud sobta trobar-hi entrades franques al metro, sense barreres ni revisors; observar caixers situats lluny de la sortida en botigues i supermercats, i veure bicicletes sense lligar pels carrers. Un fet és rellevant i convé recordar-lo: la inversió en cohesió social, en patrons de respecte a la llei, per a països com Dinamarca es tradueix en estalvi i desenvolupament econòmic. Són els fonaments del seu país. Dit en altres paraules: hi ha cultures que propicien el creixement i d'altres que no. Tot plegat, està lligat a unes condicions econòmiques guanyades a pols i a polítiques socialdemòcrates amb anys de tradició. Els exemples aquí són nombrosos. Els danesos tenen un servei de llars d'infants públic, gratuït i universal; permisos de paternitat d'un any; serveis sanitaris ràpids, de qualitat i eficients. El treballador de l'administració pública, asseguren, té més de servidor públic que no pas de funcionari que funciona. On els impostos són alts (l'IVA arriba al 25%), l'igualitarisme és un principi acceptat que es tradueix en un refús soterrat de l'ostentació.

NO SERIA JUST PASSAR PER ALT que també hi ha gent que s'aprofita d'un sistema com aquest. Un professor danès m'explicava que uns anys enrere es va descobrir que a la Biblioteca Nacional de Copenhaguen havien desaparegut diverses primeres edicions de les obres de Kant. El mecanisme del robatori va ser molt simple: el lladre, només un, sortia de la biblioteca per la porta principal i amb el llibre sota el braç. Quan es va conèixer la notícia es va produir un desacostumat escàndol.

QUÈ PERMET, DONCS, QUE EN UN PAÍS s'instal·li la confiança i en d'altres no? Doncs els mecanismes de control social que exercim els uns sobre els altres, l'extensió d'uns valors específics i la força de l'exemple. Podem subratllar els accents positius o negatius d'aquest model. No en va, de gustos i ideologies el món n'és ple. Ara bé, és evident que hi ha una base social que hem de defensar per tots els mitjans: la de la cohesió, la comunitat i la confiança. Valors que actualment neden a contracorrent.

LLEGIA FA TEMPS EN UN DIARI que un càrrec soviètic de visita a la Suècia dels anys seixanta va afirmar que, efectivament, el paradís socialista existia: es deia Suècia. Per a un europeu del segle XXI podríem dir que el paradís de la confiança té un nom: es diu Dinamarca.