• Imprimir

AL PEU DEL CANÓ

La navalla espanyola

Melcior Comes

Tenir una llengua pròpia al marge de l'espanyol ens perjudica molt l'economia. Això almenys és el que diuen els croats del castellà com a llengua comuna, des de les tribunes d'una sèrie de diaris i d'algunes emissores de ràdio substancialment eclesials. Mantenen encara que el bilingüisme en l'ensenyament és la causa del fracàs escolar dels nostres alumnes, però ara, a més, fan de la llengua el boc expiatori amb el qual donar-nos la culpa de la situació econòmica, ara tan deslluïda. Catalunya ha estat el motor econòmic d'Espanya durant els últims dos segles: ¿us imagineu què hauríem fet sense el català? Segur que el primer home a trepitjar la Lluna hauria estat un senyor d'Esparreguera... Si és veritat que la llengua perfila la manera de pensar, que permet projectar el raciocini d'una manera o d'una altra en funció de les possibilitats secretes de l'idioma -totes les llengües "cartografien el món de manera distinta", diu George Steiner-, cal concloure que l'espanyol aboca els seus parlants a dir nicieses, mentides o extravagàncies sense fonament. Hom pot arribar a pensar, a la llum del que s'ha dit i publicat els últims mesos, que l'espanyol és una llengua només hàbil per als discursos, les proclames, el misticisme, la poesia sentimental o les sentències de la Inquisició. A més, ¿qui vol pertànyer a l'Espanya horrorosa que pinten en els seus llibres i articles els millors escriptors espanyols: Javier Marías, Muñoz Molina, Millás, el vell Delibes o el difunt Cela? ¿Qui? La llengua espanyola sona a tambor i a ressort de navalla.