• Imprimir

EN SÍNTESI

El cas Bassas

Marçal Sintes

"Quan un director de programa pronuncia arengues com les que se senten a primera hora del matí a Catalunya Ràdio disfressades d'informació confon els seus oients, que pensen que el que reben és informació. En una emissora pagada amb els diners de tots els ciutadans, els que són nacionalistes i els que no ho són, això és intolerable, encara que el locutor sigui una estrella de l'star system engreixat en l'últim quart de segle". Això és el que deia el socialista Joan Ferran el 4 de desembre en una entrevista. Penjaments del mateix estil va deixar anar l'exalcalde de Mataró, Manuel Mas, sobre Mònica Terribas. La nit al dia ja no existeix. El programa de Bassas té els dies comptats. Recordo la primera víctima periodística del tripartit. Va ser Josep Maria Solé i Sabaté, que dirigia l'espai radiofònic Postres de músic. El PSC l'hi tenia jurada per massa catalanista i ERC va avenir-se a la purga perquè no el considerava dels seus. D'aleshores ençà els capítols de pressions, a vegades reeixides a vegades no, sobre els mitjans de comunicació tant públics com privats han estat constants i en aquests moments han assolit un nivell mai vist des del restabliment democràtic. L'escandalós cas Bassas és l'últim. Els responsables de Catalunya Ràdio i la Corporació hauran d'explicar les raons per les quals prescindeixen del periodista líder d'audiència i ho fan amb tanta precipitació, sense temps per preparar-ne adequadament el relleu. Però Antoni Bassas també hauria de dir públicament què ha passat. Crec que té el deure de fer-ho. Cal que sapiguem la veritat. No estem davant d'un afer només personal, sinó que va molt més enllà: afecta la llibertat i la salut democràtica del nostre país.