• Imprimir

UN CRU MÉS CAR CANVIARÀ

Petroli i especulació

Ramon Tremosa / Professor de teoria econòmica a la UB www.ramontremosa.cat

LLUÏSA JOVER

El ministre Sebastián diu que la culpa de l'encariment del petroli és dels especuladors. Alguns polítics d'esquerres tenen molt d'interès a culpar els especuladors, en aquest cas concret els mercats de futurs del petroli. Controlar més de prop els mercats de futurs no és una mala idea, però això no farà que tornem automàticament a l'època del petroli barat. I quan l'esquerra culpa els especuladors ràpidament em poso la mà a la cartera: tot seguit aquesta esquerra demana més intervencionisme, és a dir, més impostos i més regulació econòmica en sectors no regulats o encara poc regulats per al seu gust.

ELS PAÏSOS OFERENTS DE PETROLI conformen un clar oligopoli i els va molt bé que el preu pugi: les divises que n'obtenen nodreixen els seus fons sobirans, amb els quals estan comprant ingents quantitats d'actius físics i financers, sobretot als EUA. En un context global de demanda de petroli a l'alça, en què molts països emergents creixen ràpidament gràcies al lliure comerç, n'hi ha prou que l'oferta no creixi al mateix ritme que la demanda per explicar l'augment de preus. George Soros diu que l'augment del preu del petroli del darrer any, que presenta una gràfica parabòlica, té la forma típica de les bombolles especulatives. Com ha passat amb els immobles, moltes vegades són els mateixos oferents els que inflen les bombolles, sense que es pugui establir una relació de causa-efecte entre uns pèrfids especuladors de petroli aliens al sector i l'augment del seu preu.

L'ESPECULACIÓ ÉS UN MECANISME que, per mitjà d'una compravenda, serveix per aconseguir la igualtat de preus d'un mateix producte en el temps. La teoria econòmica reconeix una funció molt positiva a l'especulació: els especuladors donen amplitud, grandària i liquiditat als mercats, per exemple a la borsa de valors o al mercat de divises. ¿És immoral comprar una divisa o accions d'una empresa per vendre-les al cap de poques hores o de pocs dies? En els mercats lliures, com la borsa o les divises, molt sovint els especuladors es compensen entre ells: els qui aposten per un euro encara més fort enfront del dòlar a curt termini i compren euros sovint es compensen amb els qui creuen que el dòlar es recuperarà també a curt termini i compren dòlars. I si es prohibís l'especulació a la borsa, entesa com una compravenda a curt termini per obtenir benefici, moltes operacions no trobarien contrapartida.

L'ESPECULACIÓ NO S'HA DE CONFONDRE amb la informació privilegiada, que als països anglosaxons està fortament penalitzada. Això és el que frena molta gent a invertir a la borsa, el que es coneix com a informació asimètrica: no tots els participants en un mateix mercat tenen la mateixa informació. A Londres, per exemple, és delicte que un alt directiu d'una empresa compri accions de la pròpia empresa tot just un dia abans que es faci públic que una altra empresa del sector llançarà una opa contra la seva empresa. A casa nostra això passa massa sovint.

PAUL KRUGMAN ÉS UN DELS ECONOMISTES nord-americans més influents del món. Es defineix com a neokeynesià i no és precisament un economista de dretes. El passat 27 de juny Krugman va publicar, a la seva columna setmanal al The New York Times (d'accés lliure al seu blog), un article en què defensava, amb profusió d'arguments i de links, que l'augment del preu del petroli s'explica principalment per un excés de demanda, més que no pas pels especuladors. Mariano Marzo, catedràtic de recursos energètics de la UB, recordava fa poc que un litre de benzina subministra 10 kilowatts d'energia per hora, una xifra que permetria aixecar amb una corda 10 cotxes de 1.200 quilos a la Torre Eiffel. Tota aquesta energia, que avui la tenim entre 1,20 i 1,30 euros el litre i que ara ens sembla cara, durant molts anys l'hem tingut a preu de saldo.

UN PETROLI MÉS CAR A LLARG TERMINI en racionalitzarà el consum i canviarà hàbits de vida, com ja s'està observant als EUA: augment del transport públic i del ferrocarril, caiguda en picat de la venda de cotxes de gran cilindrada, mudances de cases grans allunyades de les ciutats cap a pisos més petits i propers a la feina...; I el petroli car també estimularà la recerca de nous jaciments, que en els anys del petroli barat va quedar abandonada pels costos elevats: si els jaciments estan a més fondària o a sota del mar, són de més difícil i cara extracció i només és rendible extreure petroli si el preu és alt i es manté elevat.

ELS ACTUALS PREUS DEL PETROLI molt possiblement estan inflats i, com ha passat en altres actius, poden també esclatar. L'Iraq duplicarà la producció de petroli a curt termini i, per poc que els tipus d'interès pugin als EUA, punxaran molts contractes de futur sobre petroli. En els darrers set mesos el tipus d'interès als EUA ha baixat del 5% al 2%, fet que ha arrossegat el dòlar als seus mínims històrics i ha incidit en la duplicació del preu del petroli. Aquests preus es mantindran alts, per damunt dels 100 dòlars el barril, perquè s'ha acabat l'època del petroli barat. Un escenari bastant probable, però, i en absència de conflictes geopolítics futurs, apunta cap a una moderació del seu preu.