• Imprimir

DE FIL DE VINT

'Olé'

Isabel-Clara Simó

He recuperat d'un Sàpiens antic un article, que, signat per Enric Vila, explica l'origen de la paraula ¡olé!, que sembla pròpia del casticisme espanyol. Doncs no: ve de l'arab wa Al·là!, i vol dir "per Déu". La invasió musulmana de la Península va aportar fets molt remarcables: hi van crear una cultura esplendorosa, amb un nivell científic extraordinari (quan un rei o un noble cristià emmalaltia, recorria als metges musulmans, molt més avançats); cal destacar-hi l'àlgebra i la universitat, i també el xarop per a la tos, la guitarra (sí, sí, la guitarra), l'albercoc i la taronja. Però la més important va ser l'esperit de tolerància; entre el 750 i el 1250, a la Península van conviure, com enlloc del món, les tres religions del llibre -musulmans, jueus i cristians- i amb les mínimes tensions; els avenços de la dona cap a la igualtat van ser notables (tal és el cas, explica Enric Vila, de Wallada, una cordovesa sexualment alliberada que organitzava salons literaris) i un naixent racionalisme que a Europa encara trigaria segles, com és el cas d'Averrois. L'expressió refinada i elegant de wa Al·là ha derivat, dissortadament, en un olé ancorat en el passat.

Això ve a tomb d'uns moments en què la immigració és tractada amb cruesa sorprenent, que entra sovint en l'execrable xenofòbia. Sort en vam tenir, dels musulmans, en aquesta Península! I ve a tomb de l'Alzamiento Nacional que va tenir lloc ahir, afortunadament sobre la gespa d'un camp de futbol i no en un camp de batalla. El nacionalisme d'Estat, que he vist en altres llocs, és tan desorbitat que els modestos nacionalismes sense Estat no els arribem, en fanatisme, ni a la sola de la sabata. I a sobre els molestem a ells!