• Imprimir

DE FIL DE VINT

La mala salut de ferro del català

Isabel-Clara Simó

Eureka! Després de setmanes de rebre notícies depriments sobre la llengua, ara arriben les bones. Ja ho deia ben dit aquell que parlava de l'equilibri universal. Hem llegit el desinterès dels joves cap a la català, hem comprovat el retrocés de la llengua en molts àmbits, i, quan estàvem compungits i capcots, ta-txam, ens arriben notícies ben estimulants. Per un costat, i a continuació de portar floretes al pare fundador de la pàtria valenciana, sant Joan Fuster, va i uns senyors molt seriosos diuen que ells rebutgen els Països Catalans i que no els volen perquè ells no parlen català (tampoc no parlen anglès, i no han dit res d'Estats Units). Vergesantíssima, però que no s'havien mort, els Països Catalans? Que no eren una utopia fusteriana? Que no els han tret fins i tot de determinats nomenclàtors? La gràcia de la cosa és que aquests senyors, greus, solemnes i encorbatats diuen que parlen en nom d'Aragó, de les Illes i del País Valencià. ¡Toma, castaña! Les eleccions que els han encimbellat a tan alta representativitat les deu haver organitzat en Mugabe. Però és que, a més, tenim un altre Manifiesto (quants en portem?), sempre presidit per Fernando Savater (que no hi ha joves, home?, que no cal un relleu generacional?), en el qual, en nom de la llibertat, se'ns diu que els nostres drets lingüístics no valen un ral, i que el drets lingüístics només són en espanyol, fins a l'extrem que aquests incansables abanderats volen canviar la Constitució que els ha donat de menjar fins ara; diuen que és massa generosa amb la nostra llengua! Jesúsjosepimaria! Per això estic feliç: es veu que tenim una mala salut de ferro i tardem massa a morir-nos. Gràcies per l'estímul, generosos.