• Imprimir

Una religió desconstruïda

Francesc Romeu / Capellà i periodista. Professor de la URL i rector de la parròquia de Sant Francesc d'Assís de Barcelona

CARLOTA BOADA

Quan semblava que la profunda secularització d'aquests darrers anys ens conduïa cap a una societat sense religió i que la forta descristianització ens abocava cap a un món on la raó i la ciència eren l'única esperança, resulta que apareixen tota mena d'espiritualitats que vénen a omplir el buit del món interior. El que sí que hi ha és una immensa majoria de gent completament indiferent a tot Absolut i uns quants militants de l'agnosticisme i l'ateisme. Però, en general, com molt bé ens alertaven els sociòlegs nord-americans (com Peter L. Berger), després de la secularització no ve la increença sinó la credulitat. Un espai on tot el que és nou acaba essent creïble.

AQUESTS DARRERS ANYS, en el nostre entorn pròxim i de la mà de la immigració, hem viscut l'arribada de les noves religions. Són llunyanes però atraients per la seva càrrega exòtica, atès que el desconegut ens encisa. La seva arribada ens ha agafat amb el pas canviat. Quan començàvem a interioritzar més la religió i a regular-ne la seva expressió en l'espai públic, ara vénen les religions que es mouen amb una presència i una identitat forta. Cosa que nosaltres ja havíem oblidat. Alhora, la nostra tradició religiosa -el cristianisme-, que fins ara s'ha mogut amb el monopoli exclusiu, està passant una profunda crisi institucional, com totes les institucions intermèdies de la nostra societat desenvolupada, on el ciutadà s'entén perfectament amb l'administració sense necessitat de cap mediació. I més encara si aquestes institucions es presenten fortament com a controladores o moralitzants.

AIXÍ TAMBÉ, L'HOME I LA DONA religiosos no necessiten que ningú els digui què han de pensar o què han de creure, mentre que per saber què diu el Papa tampoc cal anar a la parròquia del poble o del barri. Benet XVI entra directament a casa de cada ciutadà (encara ho feia més Joan Pau II). Bastants religions tradicionals, davant d'un món advers, aixequen paret i reaccionen amb fonamentalisme, integrisme i fanatisme, mentre que molts sectors de la població troben ben acceptable un liberalisme religiós o, fins i tot, un sincretisme o la recerca d'una panreligió.

LES NOVES ESPIRITUALITATS són purs productes de consum en el temps lliure i no demanen cap vinculació institucional ni fer comunitat creient. Avui dia es creu individualment i al cap del dia es fan quaranta actes de fe en tot. Creiem en els bons resultats d'una medicina alternativa que ens demana convenciment o d'unes tècniques de relaxació descontextualitzades del seu univers religiós. Parlar de les xacres interiors, de la força de les energies positives, del yin i el yang, resulta més convincent que el misteri de la Trinitat o el dogma de la virginitat de Maria. Els nostres joves arriben més aviat a la religió pel ioga, el zen, el reiki o el tai-txi que no pas per la família o l'escola. Vivim immersos en el supermercat de les religions on cadascú pot entrar i pot confeccionar el seu propi sistema de creences, fent-se una barreja de productes espirituals manllevats d'una gran varietat de religions, on es troben indiscriminadament la telepatia i la reencarnació, al costat de la filantropia o la vida eterna. Una religió a la carta amb productes descontextualitzats i banalitzats.

TOT AIXÒ, LES NOSTRES RELIGIONS tradicionals ho viuen molt malament, com un autèntic desastre apocalíptic, mentre que, com els bons empresaris, ho haurien de viure més com un repte o una nova oportunitat. Una societat profundament secularitzada i sense referents religiosos, però amb necessitats espirituals, és un camp sempre preparat per acollir un nou anunci. Ben pensat, és més fàcil començar de nou que no pas redreçar el que està torçat. No és que ho tinguessin millor al segle primer els apòstols Pere i Pau en aquell decadent Imperi Romà que també era un mercat de religions.