• Imprimir

EN DIRECTE

França i la virginitat

Nazanín Amirian

Ha passat a la França d'avui. Un jutge francès ha admès la petició d'anul·lació del matrimoni d'un enginyer també francès convertit a l'Islam "perquè la seva dona musulmana no era verge; li havia mentit". Pensàvem que en un país democràtic no només tots eren iguals davant la llei, sinó que la justícia era intel·ligent i progressista. El jutge hauria d'haver advertit al nuvi que per admetre la seva sol·licitud calia que aportés un certificat de la seva pròpia virginitat abans del matrimoni, ja que l'Alcorà demana la castedat tant a l'home com a la dona per arribar al matrimoni. L'obsessió d'alguns senyors per la virginitat de la dona no és per la seva connotació sexual. Un musulmà practicant es casaria amb una viuda o divorciada, però no amb una subversiva que hagi trencat les normes d'una societat dominada per homes. Sens dubte falla alguna cosa en el sistema educatiu d'un país avançat si els seus homes i les seves dones no han aconseguit alliberar-se de les mil·lenàries cadenes que lliguen la puresa espiritual de la dona amb la seva virginitat i la de l'home amb la seva fe i els seus fets. L'afany de garantir el seu control sobre el cos i l'ànima de la dona, per la via dels genitals, ha portat l'home a idear dos dels invents més aberrants de la història: el cinturó de castedat i l'abús de les menors sota el nom de matrimonis infantils. Cal aturar aquesta tendència regressiva en els drets de la dona que està tenint lloc en moltes societats; i això no s'aconsegueix sense un profund i constant treball educatiu entre els homes.