• Imprimir
• Enviar

Futur

Pilar Antillach

Només cal repassar la darrera campanya electoral, monopolitzada pels retrets del passat, o la crisi de la sequera, per adonar-se'n que les solucions a qualsevol problema són a curt termini. La idea de futur està pràcticament absenta del discurs polític. El mal ve de lluny, però preocupa que l'actual govern de la Generalitat faci bandera d'una mena de subsistència autàrquica, que no manifesta més aspiracions que guarir-se a l'ombra de Pati dels Tarongers, fins a les properes eleccions. Hi ha ambició de poder, però falta ambició de progrés, en el sentit de més coneixement, més eficàcia i més benestar. Són conceptes marginats del discurs polític de primera línia, poesia en un mar de prosa gruixuda i, sovint, buida. Conceptes que els mitjans de comunicació tampoc promouen, més ocupats en les guerres tribals dels partits i els interessos de les "microquotes" de poder. Tot plegat, una reacció acomplexada davant la falta de nous reptes. En canvi, el discurs de progrés i futur omple la campanya a la Casa Blanca, i els polítics implicats ho traslladen amb passió. John Edwards, l'excandidat a la nominació demòcrata, ho feia dijous a Barcelona. Sorprenia que al parlar de la funció del president dels EUA ho fes referint-se als reptes de les "pròximes dècades", quan el mandat del president està limitat a vuit anys. Edwards també va fer gala del millor fair play polític a l'acceptar, sense limitacions, preguntes dels assistents. Entre el públic, un parell de polítics i uns quants periodistes; però, cap pregunta per part seva, el dia que les primàries demòcrates ocupaven les portades de tot el món. L'hàbit local de les rodes de premsa sense preguntes pot acabar fent estralls a nivell internacional.