• Imprimir
• Enviar

El secret d'Obama

Josep Gifreu / Catedràtic de comunicació a la UPF

XAVIER RAMIRO

Venia de l'anonimat i està a punt de ser proclamat candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units d'Amèrica. Quan va decidir de presentar-se a les presidencials el febrer de 2007, el senador d'Illinois Barack Obama era un entre els vuit precandidats que es disposaven a disputar la nominació, prevista per al del 25 d'agost de 2008. Durant el 2007 els sondejos no li auguraven res de bo davant Hillary Clinton o John Edwards. Però al caucus d'Iowa del 3 de gener, el primer baròmetre de la cursa demòcrata, Barack Obama obtingué el 32 % dels vots, davant Clinton (25 %) i Edwards (24 %). Ara va directe a la nominació.

QUIN ÉS EL SECRET D'OBAMA? LA SEVA FULGURANT escalada és motiu d'admiració d'uns, de preocupació d'uns altres i de perplexitat de tothom. Quines són les claus de l'èxit? La joventut? La condició de primer mulat que aspira a governar l'imperi més poderós de la història? ¿L'originalitat del seu missatge? ¿Un nou liderat moral d'Amèrica? En l'agitat oceà d'interessos de la política nord-americana, ni el present ni el futur de la carrera d'Obama no es poden explicar en clau de campanya electoral convencional.

CREC QUE EL SECRET D'OBAMA ESTÀ en la justa combinació entre un plantejament rigorós de la campanya i la generació d'una il·lusió compartida amb les classes populars. La força del missatge es condensa en el seu eslògan, simple i contundent: "Yes, we can". És una afirmació activa, una clara invitació al canvi i una apel·lació al nosaltres de la nació. Un eslògan en definitiva que resumeix el nucli d'un missatge nou, obert, evocador, mobilitzador, sense lligams amb l'establishment i amb voluntat d'integració. Un eslògan manllevat al líder d'origen mexicà César Chávez, que fundà amb Dolores Huerta la NFWA (National Farms Workers Association) i aconseguí els anys 60 amb el crit de "Sí, se puede" el reconeixement dels drets laborals dels immigrants hispans.

EN UN ARTICLE BREU COM AQUEST, només puc destacar alguns dels factors que ajuden a situar la proesa del senador mulat. Obama ha demostrat ser un corredor de fons, ben entrenat per afrontar la marató de les primàries. Ho féu ja en les senatorials d'Illinois contra sis candidats. Ara en tenia set, però un darrere l'altre han anat sucumbint. La darrera, Hillary Clinton, la que ho tenia tot a favor: diners, fama i un marit que havia controlat el partit durant vuit anys.

L'EQUIP D'OBAMA, AMB EL REPUTAT DIRECTOR de campanya David Axelrod acompanyant-lo des de les primàries d'Illinois, ha ideat una campanya que ha anat desmuntant peça a peça la bastida de Hillary. La inicià amb un espot letal contra la candidata (reconvertint un anunci d'Appel referit al Big Brother amb cara de Hillary). L'ha superada en la captació de finançament. Ara és molt més famós que ella: a Google, 17 milions d'entrades contra 6,6 de Hillary. El vídeo musical Yes, we can és èxit total a YouTube. El setmanari Time li dedicà la portada amb la llegenda "The next president". Importants figures de l'star system americà (De Niro, Clooney, Mat Damon, Halle Berry, Sarandon, Sean Penn, Oprah Winfrey, etc.) li expressen el suport. El paper d'internet, sobretot dels vídeos dels grups mobilitzadors a YouTube, ha estat crucial. I el Partit Demòcrata? A poc a poc s'ha anat guanyant la confiança dels líders i d'influents jerarques com el mateix Edwards.

CALDRÀ ESTUDIAR AMB DETALL ELS RECURSOS, tècniques i estratègies de les primàries d'Obama. Però crec que més que d'una campanya convencional hem de parlar d'un moviment general, conduït per activistes de les minories hispana i negra i també dels sectors més joves i populars, que aspiren a canvis profunds després de la devastació moral de l'era Bush. Obama ho expressava així: "No estem aquí per guanyar unes eleccions. Estem aquí per transformar una nació!"