• Imprimir

EN DIRECTE

Cases tristes

Lali Sandiumenge

A la Boqueria hi ha uns quants pisos en desús. Me n'he assabentat a través de casastristes.org, un projecte molt original que proposa als internautes que localitzin vivendes desocupades i les pengin en un mapa virtual. A tot Espanya hi ha més de 3 milions de cases tristes i jo conec un munt de gent que les alegraria amb molt de gust! Per exemple, el meu cosí, que ha augmentat família i el pis se li ha fet petit. O una neboda de 27 anys, que no hi ha manera que s'independitzi. O una amiga marroquina, que paga un ronyó per una habitació rellogada. Casastristes va néixer l'any passat amb l'objectiu de compartir informació, desenvolupar una base de dades pública i obrir una reflexió col·lectiva sobre el drama de la vivenda, i qüestionar tòpics tan arrelats com que és millor comprar que llogar. El projecte permet que els usuaris hi introdueixin continguts, i ofereix dades interessants sobre l'evolució en borsa de les constructores i sobre la desbocada edificació de noves vivendes a Espanya en comparació amb altres països europeus. Amb molta ironia, inclou una hipotecadora, per calcular les arrugues que tindrem en acabar de pagar als bancs. És d'hora per fer-ne un balanç, però és un exemple innovador de com els nous mitjans es poden posar al servei del debat i la mobilització social. L'autor és DerivArt, un col·lectiu establert a Barcelona i format per un sociòleg, un dissenyador digital i un artista plàstic amb molta imaginació. També és seu El Burbujómetro, una mena de videojoc sobre la bombolla immobiliària.