• Imprimir

Catalunya i Franki

Jordi Coca

Es fa difícil afegir res de nou a tot el que s'ha dit sobre el cas d'en Franki. Però tant és: hem de continuar insistint fins que aquest noi recuperi la llibertat, perquè, de fet, amb en Franki tots els demòcrates som a la presó. La situació és clarament desproporcionada i fora de qualsevol mesura democràtica i judicial. Un cas així només sembla possible en un país on la justícia fa aigües i on ningú no té gaire interès a resoldre aquest tema, perquè, si es fes, tindria força conseqüències...; Això de banda, i salvant totes les distàncies, el cas d'en Franki recorda el pitjor moment del final de la dictadura, quan es condemnaven els homes joves sense proves suficients i amb mil deficiències processals, únicament perquè es volia castigar de manera simbòlica tot un poble.

Doncs ara amb en Franki es tracta de demostrar que l'Estat, els símbols de l'Estat, estan perfectament vigilats. La llei avala que ningú no gosi anar més enllà del que està permès. Però recordem que durant una bona part de la dictadura també s'actuava des de la llei en comptes de fer-ho des de la justícia. Ja sé que la relació entre la justícia i les lleis no sempre és clara, però en cas de dubte no es pot optar per destruir la vida d'un home jove, perquè, fa sis anys, suposadament, va intervenir en la crema d'un drap. D'un drap. Les banderes són draps, o bé menteixen, tal com deia el poeta Joan Brossa.

El cas del jove Franki és una vergonya, una altra vergonya. I ho hem de proclamar, hem de fer sentir la nostra veu a tot Europa. Que sàpiguen què s'està fent en un Estat que, de manera infantil i en el fons ingènua, presumeix de ser el més descentralitzat de la Unió Europea, però endogala des de tots els punts de vista la nacions que en formen part per la força.