• Imprimir

Què volem saber de Fritzl?

Mònica Terribas

Quin pes ha de tenir la notícia de les accions criminals del pederasta austríac en els nostres mitjans de comunicació? ¿Aquest cas ens serveix només per distreure'ns amb un altre episodi sobre els límits de la perversitat i els trastorns de la naturalesa humana? Si fem cas del que hem vist fins ara, sembla que sí. Però una monstruositat d'aquestes dimensions ens hauria de fer reflexionar sobre com, des dels mitjans, podem contribuir a alertar sobre la vigilància del nostre entorn. Durant anys, els veïns van viure sense saber què passava a la vora de casa. Aquestes informacions potser serien més útils sotmeses a l'escrutini i l'estudi d'especialistes que ens ajudessin a situar-la en un context que poc té a veure amb anar afegint cada dia noves dades de l'historial personal d'una persona que hem aturat massa tard. Però la seva vida ara només genera un interès de xafarderia, de distreure'ns amb l'espant, mentre la informació imprescindible és encara absent: què ha fallat en el nostre sistema perquè això hagi pogut passar? Hem d'analitzar quins mecanismes sociosanitaris, judicials i policials han deixat de funcionar per permetre que durant tants anys Josep Fritzl hagi pogut fer el que ha fet. Les evidències fotogràfiques, per grans que les publiquem, no ens donaran aquestes respostes. La sensació que tenim ara és la mateixa que vam viure amb el cas de Natasha Kampush: durant dies, immersos en els detalls més sinistres per horroritzar-nos. Però la informació que hauria d'arribar-nos des del periodisme austríac és el recorregut històric de Fritzl per un sistema que ha hagut de fallar en algun moment per permetre tota una vida de reclusió i abusos en una ciutat de l'anomenat Primer Món.