Dilluns, 14 de juny del 2010

Recordi que aquesta web ja no s'actualitza. Per accedir a les notícies actuals pot anar a avui.elpunt.cat o a El Quiosc per veure la versió PDF.
A paper.avui.cat hi trobarà les edicions fins el dia 14 de juny del 2010.

Diàleg

REIVINDICACIÓ DE L'OBRA DE L'ESCRIPTOR AGUSTÍ BARTRA

Deixeu que s'acostin

D. Sam Abrams / Poeta, assagista i traductor

CARME PERIS

En un famós poema Salvador Espriu expressava el seu desig d'anar-se'n cap al nord d'Europa per fugir del seu país i poder trobar una vida i un entorn col·lectiu millors. A vegades, però, no cal seguir la consigna del gran Espriu, perquè podem trobar llocs a Barcelona que ens permeten recuperar la confiança en el país. I un d'aquests llocs és l'Espai Escènic Joan Brossa, que tots coneixem simplement com el Brossa, de tant repetir el nom. Amb la seva activitat, dins i fora del seu local, fan de Barcelona un lloc més alegre, obert, conscient, culte i segur.

EL TRIO QUE ESTÀ AL CAPDAVANT, el trio Bonnín-Dufrenoy-Julve, ho acaba de tornar a demostrar amb una proposta arriscada com a element vertebrador de la sisena edició del BarriBrossa: una reivindicació de l'obra d'Agustí Bartra arran del centenari del naixement de l'autor, mig oblidat, mig marginat. El trio director va deixar en mans de Lluís Solà, el pare de la idea de l'homenatge, el disseny i la coordinació del programa de sis actes, un per a cada dia del festival, on es mostrava l'obra de Bartra en totes les seves facetes (poesia, narrativa i teatre), comptant amb la intervenció de directors/es d'escena, actors i actrius, i presentadors de primera, a través de diversos formats, com les lectures dramatitzades, els recitals poètics i les lectures comentades.

VA SER UNA SETMANA D'ACTIVITATS D'AQUELLES que t'emocionen per la seva llibertat estètica i la seva qualitat artística, et deixen una empremta i et demostren que aquest país podria ser ben diferent. Amb aquesta decidida aposta per l'extraordinària obra d'Agustí Bartra, el BarriBrossa ha donat una lliçó d'independència i d'autèntic interès en la cultura, un exemple que hauria de multiplicar-se en el futur immediat.

LLUÍS SOLÀ I L'ESPAI BROSSA HAN TINGUT la terrible gosadia de demostrar, de manera incontestable, la magnitud de l'obra de Bartra en vers i en prosa. I ho han fet amb una senzillesa i una contundència remarcables. La fórmula era infal·lible: posar l'obra de Bartra dalt de l'escenari en les millors condicions possibles i deixar simplement que el seu públic natural s'hi acostés lliurement. Puc donar fe que la cosa ha funcionat, perquè, si he de dir la veritat, no sabia on mirar, si els actors o el públic, ja que les cares d'atenció i plaer dels espectadors eren tot un espectacle en paral·lel. Deixar que la gent s'acosti de manera natural i lliure als textos dels grans autors del país en les millors condicions possibles és un camí a seguir i a imitar una vegada i una altra fins que es converteixi en segona natura. I, a més, l'èxit d'aquestes iniciatives és una acusació llançada directament contra el món cultural, les editorials, les universitats, les associacions i les institucions del govern que han permès que autors de la talla de Bartra siguin objectes de marginació i oblit.

EN EL CAS DE BARTRA LA MARGINACIÓ I L'OBLIT tenen causes diverses i profundes. En primer lloc citaria l'excés d'interferències biogràfiques falses que en el fons no ens ajuden gens a comprendre la seva obra. Basats en experiències personals o indirectes, molts dels detractors de Bartra parlen de la seva suposada egolatria i arrogància, de la seva falta de sentit de la realitat i del seu messianisme excessiu, i un llarg etcètera, però una lectura atenta de la seva obra demostra que hi ha una gran distància entre la imatge negativa que fan circular alguns i les veritats profundes del que va escriure. És més, la imatge negativa correspon directament a una falta de lectura de l'obra de Bartra. Aquí també hem de parlar del problema de les misèries humanes de l'aversió natural de molts intel·lectuals catalans davant qualsevol manifestació de vitalisme i d'ambició artística.

UNA ALTRA QÜESTIÓ QUE PESA MOLT SOBRE L'OBRA de Bartra és l'obsessió actual amb actituds maximalistes que busquen, sobretot, la simplificació i l'elementalitat. Allò que Derrida denunciava com "la recerca desesperada de la unicitat". I en nom d'aquesta fal·lera els detractors de Bartra volen reduir la complexitat de la seva obra a quatre idees bàsiques, idees que, a més, li tiren en cara com a defectes.

I POTSER LA DARRERA DE LES CAUSES QUE expliquen la marginació i l'oblit de l'obra d'Agustí Bartra sigui, paradoxalment, l'excessiu localisme dels seus detractors. Volen enquadrar Bartra exclusivament dins dels paràmetres de la literatura d'aquí, i això no es pot fer, perquè l'autor es va formar fora de Catalunya i l'hem de veure en el marc de l'alta modernitat internacional a la qual es va acollir des de Mèxic i els Estats Units. Figura que els detractors de Bartra són gustadors d'Eliot i Beckett i Camus, però són incapaços de detectar-hi els vincles profunds.

LA PROPOSTA DEL BARRIBROSSA ens va permetre veure Agustí Bartra en tota la seva grandesa, sense cap llast. Literalment exemplar. Recuperem Bartra i molts més. No deixem que les limitacions d'algunes persones ben situades redueixin l'abast i l'impacte de la literatura d'un país.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 26. Dimecres, 30 d'abril del 2008

AVUI+ Paper

Dilluns, 14 de juny del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.

Especials

Edicions locals

<<

Juny

>>
<<

2010

>>
DL DM DC DJ DV DS DG
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30
  • A+