• Imprimir
• Enviar

L'entrevista

"El fet casteller creixerà fora de Catalunya"

Luis A. Carrasco Professor de la Universitat de Xile i dinamitzador social

Ismael Carbó

CASTELLERS DE VILAFRANCA

Vostè s'ha implicat tant en l'activitat castellera que ha impulsat diverses colles a Xile. Com va entrar en contacte amb el món casteller?

Va ser fa vuit anys. Jo era a Barcelona per fer un màster quan, casualment, em vaig trobar a la plaça de Sant Jaume una multitud de persones que feien castells. Va ser un impacte, i més encara veure que hi podia participar i que m'animaven a fer-ho sense tenir res a veure amb el grup. Em va suggerir moltes coses.

Per què plantegeu l'activitat castellera com un projecte de dinamització ciutadana per a barriades i amb aquest nom tan peculiar d'Hombro con hombro?

Des de Xile veiem en els castellers una pràctica associativa que promou valors i emocions molt positius que potser vosaltres no percebeu perquè ja els teniu molt interioritzats. Amb la dictadura i també al final d'aquell règim vam perdre xarxes associatives i formes de convivència als barris. Les famílies, les empreses, tot a Xile ha quedat tocat. Prima l'individualisme, la competència.

Les colles que s'han creat a Xile han sorgit a les comunes de Lo Prado i Cerro Navia -de 120.000 i uns 150.000 habitants, respectivament- a l'àrea metropolitana de Santiago. Per què a les escoles?

Això s'ha donat als col·legis, des d'on es trasllada als barris populars, i ho hem portat a la universitat, on ha passat una altra cosa i és que ha unit gent que estava separada per raons laborals i acadèmiques. Primer vam establir contacte amb organitzacions com associacions de veïns, entitats culturals... Però vam veure que no anava. Llavors ho vam dur als col·legis, que per als nens són l'espai de vida social. Van ser ells els que més van participar en els tallers de castells que vam muntar.

Per què han portat els castells a unes barriades metropolitanes? Es pot associar aquesta activitat a capes de població marginals?

De moment, aquests nens han vist com els creixia la família. Alguns han deixat l'escola per posar-se a treballar, però continuen a la colla i de mica en mica anem involucrant pares. Per als nois, i noies, és important sentir que tenen un paper en el grup, sigui el que sigui, i que se'ls respecta per això amb independència de la seva edat o del sexe. També ho estem treballant a la universitat, tant des del punt de l'estudi com de l'activitat de grup.

Quantes colles hi ha a Xile actualment?

Hi ha quatre escoles que constitueixen la base social a Lo Prado i quatre més a Cerro Navia. Engegarem aquest any a Peñalolén i molt probablement a Valparaíso i a Colina. També ben segur que aquest any viatjaran alguns castellers o que gent de Xile anirà a viure el fet casteller a Catalunya .

Quins eren els objectius de la gira dels vilafranquins?

El principal objectiu era demostrar-nos a tots plegats que el moviment casteller pot anar més enllà de Catalunya i promoure aquesta pràctica en altres llocs. Per nosaltres, era tenir una experiència més gran del que havíem estat fent aquí , i que això ho fessin els mateixos Castellers de Vilafranca.

Com una activitat sense cap mena de referència ni, per descomptat, tradició a Xile, va poder connectar amb la gent?

Quan les persones s'acostaven a mirar potser ho veien com una activitat quasi de circ, arriscada, curiosa... Però una altra cosa és formar-ne part, ajudar, assumir el risc d'allò que s'està fent, deixar que t'abracin i fer força per aixecar el castell. Quan la gent en forma part li passen altres coses. Nosaltres buscàvem que el màxim de gent s'impliqués en l'experiència.

Van fer actuacions molt grans?

A Valparaíso hi va haver prop de deu mil persones i va ser el lloc on hi va haver la presentació més emocionant. La gent es va acostar i hi va participar formant part de la pinya.

Com heu presentat el fet casteller al vostre país? Com una tradició? Com un esport?

Ho hem discutit molt entre nosaltres. Ens oposem a plantejar-ho com un esport perquè fàcilment es cau en una deriva de competència, exclusivament. Volem que prevalgui l'experiència de fer coses junts, de confiar, de respectar-se, de donar-se suport, de superar-se, que és semblant a competir però no és el mateix. Ens interessa el valor associatiu, les relacions entre diverses generacions que porta la vida i l'activitat d'una colla castellera.

A Catalunya l'activitat castellera té com un dels seus motors la competència entre colles.

La part competitiva és una eina per veure entre nosaltres de què som capaços i quin desafiament podem assumir . La competitivitat no pot fer perdre de vista el sentit d'aquesta superació.

Sembla una reflexió ideològica.

El temps de la ideologia ja està superat pels fets. Avui són els valors els que ajuden els éssers humans a entendre el món que ens ha tocat viure i a posar-se d'acord.

Valors com quins?

Per exemple la confiança en els companys de la colla o la col·laboració en l'objectiu comú. Per nosaltres, això implica coses que poden semblar tan simples per a vosaltres com agafar-se per fer la pinya o posar-se d'acord en l'objectiu a assolir. També sabem que si no hi ha l'estímul tampoc no hi ha prou tensió perquè tots es comprometin i donin el millor de si.

Els Castellers van fer una gira esgotadora per Xile d'una setmana. Què n'ha quedat?

Si alguna idea tinc clara sobre el futur és que el fet casteller creixerà. Arran d'aquesta gira hem rebut peticions d'informació de Mèxic i d'Estats Units, i em consta que també s'han iniciat contactes amb diversos països europeus i de la Meditarrània. Si això ha funcionat a Xile, a 12.000 quilòmetres de Catalunya, per què no pot funcionar en altres llocs?